quadern d'en Cinto Amat

La fiesta se parece al universo en que es única... Extraterritorial, así es la fiesta. Guarda una relación inexplicable con el poder por eso algunos piensan en la belleza de las formas de gobierno mientras se incorporan a la elasticidad de ser muchos... Qué difícil precisar lo que tiene de profecía la fiesta. Bullicio de la especie en torno a ningún centro. Uno de mis alumnos la define insuperablemente como exhibición de volúmenes. ( Juan A. González-Iglesias , "Teoría de la fiesta" a “Eros es más” , Colección Visor de Poesía, 2007) Aquest bullici i exhibició de volums s’expressa sobretot en la multitud (l’estar “amb” o estar “en”) que esborra les distàncies de manera instantània en un sol acte de descàrrega , com deia Elias Canetti : en aquest acte tots els que pertanyen a la multitud es desfan de les seves diferències i se senten iguals.   Un fenomen de descàrrega és el que representa de manera ben plàstica el ritual del “desvetllament bellugós” de la festa mataro...

    Llegeixo “Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater” , de Jordi Amat, i m’adono que a mida que se’m van exposant les circumstàncies del seu cicle vital se’m fa més i més necessari rellegir “Les dones i els dies” en l’edició crítica de Jordi Cornudella (2.018) per arribar a una comprensió acurada de la seva obra poètica. Jordi Amat diu al final de la nota d’autor amb què tanca la biografia que   “incorpora reflexions sobre cultura i poesia, però el seu centre és la vida d’un home”.   El propòsit, doncs, de la biografia es desenvolupa seguin el consell que li va donar Josep Maria Castellet a l’hora d’emprendre la biografia de Gabriel Ferrater comptant amb una important documentació referida també al germà Joan Ferraté : “Més valia que no fes meva la versió mítica que s’havia construït sobre l’un i sobre l’altre. Era més útil preguntar-se si havien estat feliços o no, si havien sabut viure o no”.   De tota manera, el drama vital de Gabriel Ferrater , ex...

    Jardí de mar en els camins de barca, jardí d’amor quan hi floreix l’estrella de l’aigua enamorada.   Blavor de mar on el desig arrela, sal de l’amor, miracle de cristall i gust de terra ferma.   Amor i mar, estrella i sal de vida, blau desitjós de sabor infinit en l’estela dels dies. C.A.  

  Flors   A la vall d’Eina la bellerenca és reina i l’escabiosa, com la llengua de bou, només pot ser serventa.   La prada verda llueix penjolls de flors mirant-se al riu que marge avall somriu vestint-se de colors.           Bell-lloc   Des de Bell-lloc als peus tens la Cerdanya i als ulls la franja que del Cadí al Puigmal et tanca la mirada.   Sota aquest cel les espigues del blat que ara veus lluny esperen ser collides havent passat el juny.       Mal-niu   Tremolen roques a l’estany del Mal-niu, somni perpetu en el reflex de l’aigua on dobleguen el cos, com ho fa el temps en el doblec de l’arbre que el vent cisella fent-ne esvelta escultura de perdurança i pèrdua.     C.A.   La Cerdanya 27-29 de juny de 2.022