quadern d'en Cinto Amat

    Pètals al rostre que s’obren i em somriuen, clara mimesi de fragància en els mots que exhalen més que parlen.   M’ho diu la rosa que et dibuixa el semblant perquè la culli i n’esfulli paraules sense perdre l’olor.   En faré esqueixos i els plantaré al jardí on creixeran com les roses escrites que es fonen en els versos. C.A.   Sant Jordi 2.022    

    L’església és curulla el dia de rams, a la plaça s’espera l’aspersió d’aigua beneita a palmes i palmons que drecen amb orgull petits i grans.   La càmera, subtil, capta l’espera d’un infant que ens fixa amb mirada esquerpa, amb bata d’anar a escola i espardenyes, sense palmó ni branca d’olivera.   M’inquieta la mirada d’aquest noi que no saps si pregunta o amenaça, potser l’únic enmig de la cridòria que voldria que el ruc obrís la plaça.  C.A.