quadern d'en Cinto Amat

    Aquest poemari, “Mirades tankades” , no està fet de mirades closes sinó de mirades expressades amb la forma poètica de la tanka, composició japonesa que significa “poema curt”, de tant sols cinc versos i 31 síl.labes seguint la mesura 5-7-5-7-7. La majoria de poemes consten de vàries tankes que s’enllacen pas a pas, sempre mantenint el ritme de la tanka, procurant de fer-la progresar en composicions més llargues i mirant de no perdre l’agilitat que transmet i l’exigència de precisió que comporta.   L’introductor de la tanka en la poesia catalana fou Carles Riba en dos reculls de poemes inclosos al llibre “Del joc i del foc” . El primer recull, ”Tankes de les quatre estacions” , va ser escrit entre febrer de 1936 i juny de 1938, i el segon, “Tankes del retorn” , entre maig de 1943 i febrer de 1946. Les “Elegies de Bierville” , l’obra cabdal de Carles Riba, escrites a l’exili en un període de temps intermedi entre els dos reculls de tankes, les va encapçalar amb la...

           En el llibre acabat de presentar “Tornarem a vèncer (i com ho farem)” escrit a quatre mans per Oriol Junqueras i Marta Rovira s’exposa la via pragmàtica, o que vol ser pragmàtica, de l’independentisme. No hi ha dubte que respon a la necessitat de trobar el posicionament propi d’ERC davant la imminència electoral catalana, però no per això deixa de mostrar alguns tímids senyals de certa autoclarificació   que té en compte els fets d’octubre del 2017 i vol mirar a mitjà i   llarg termini, més enllà de les eleccions, tot i que el resultat pot condicionar substancialment el pragmatisme que s’hi anuncia . “Tornarem a vèncer” és en realitat un manual d’acció política que de tan clar que vol ser en aquests moments cau en la trampa de simplificar la complexitat dels antecedents immediats i de bandejar el conflicte que es repetirà al si de la Generalitat, en perjudici del país i de les seves institucions, si després de les eleccions es ...

 Al lavatori el degoteig de l'aigua trenca el silenci i guarda a la memòria  l'ablució de les mans. Passen els segles i en l'eco de la font perdura el prec que demana insistent la integritat del cos.  Tornen al claustre les passes d'aquells monjos cap a la deu on reposen les mans i és transparent l'esforç.  Retorno amb ells, a través del meu temps,  al més senzill,  la certesa de l'aigua fonent-se amb el silenci. C. A. 

  Medalló al toll amb el relleu del cel on frisen branques d’arbres emmirallats sobre el camí de l’aigua. Fang i blavor que els peus no gosen fendre, penjoll suspès per les mans de la terra als ulls del caminant. C.A.