Policia, mentides i cintes de vídeo
Veient aquesta setmana l’exhibició de vídeos proposats per les parts en el judici del procés, el primer que constato és que la major part dels vídeos de les acusacions podrien servir les tesis de les defenses i que, posats a extrapolar fins a l’absurd la significació de l’actuació de les policies i la reacció dels concentrats en molts centres electorals, una part dels vídeos de les defenses també podrien servir a les exagerades tesis de les acusacions, donat que aquestes parteixen de la presumpció de violència pel simple fet del “clima” d’oposició general, de “l’atmosfera” que s’hi respira, com va afirmar un dels fiscal desentenent-se del requeriment de les defenses, i el mateix president, perquè concretés data, lloc i hora de les gravacions. De l’aiguabarreig dels vídeos en surt una mentida, la mentida de la rebel-lió sostinguda per la fiscalia. En cap dels vídeos exhibits s’hi veu una escomesa, una envestida, una força violenta prèviament preparada i directam...