Com un sol poble contra el feixisme??
Posat en el paper de mestre orientador contra els perills
del feixisme en la Catalunya
actual, i assumint les funcions de regulador presidencial de diagnòstics i
receptes contra determinades manifestacions que segons ell posen en perill la
democràcia autèntica representada pel moviment independentista, Quim Torra
apel-la en un recent article a una frase de Rob Riemen en la seva obra “Per combatre aquesta època”. Recorda,
seguint aquest autor, que el sentit de paraules
com "Democràcia, llibertat i
civilització és més important que mai ara que ens enfrontem
al virtuosisme de les mentides i a la tergiversació del significat de
les paraules, que forma part de la naturalesa del feixisme".
Es podria estar totalment d’acord amb aquesta afirmació de
principi si no fos que atribuir-se la representació d’un sol poble prenent una
part pel tot ja és en si mateix una
tergiversació del llenguatge, un fingiment d’entrada per assegurar una pseudounanimitat
contra les manifestacions feixistes que segons ell amenacen la democràcia
catalana. Sense anar més lluny, segons Torra els catalans no tenen rei; però
resulta que en aquesta mateixa tessitura de confondre la part pel tot els
catalans també poden pensar que no tenen President. Traslladada la sinècdoque
al camp de les ideologies o, encara pitjor, al camp de l’enfrontament en funció
de determinades ideologies, els efectes poden ser devastadors.
D’altra banda, el
recurs sistemàtic a la nota de feixisme que es ve produint per qualificar tota
mena de discrepència radical amb l’independentisme fa pensar si no estarem
davant d’aquella inflació de paraules de
pes a la que es refereixen Z.Bauman i L. Donskis en l’obra dialogada “Ceguera moral”, quan experiències
humanes aterridores s’utilitzen cada vegada amb més llibertat i
irresponsabilitat per parlar de qualsevol cosa i “es converteixen, en el millor dels casos, en una forma d’atreure
l’atenció sobre un mateix i la pròpia forma de parlar (la veritat de cadascú)”.
Però tornem a Rob Riemen i al seu combat contra aquesta
època. Entre les moltes cites que fa l’autor per matisar el seu concepte de
lluita contra les formes actuals de feixisme, n’hi ha una d’especial significació sobre la
qual Quim Torra s’hauria pogut aturar a reflexionar.
És la referida a la conferència de Thomas Mann sobre “Guerra i democràcia” donada el 3 d’octubre de 1.940 al Claremont
College de Los Angeles. Transcriu R. Riemen l’experiència de T. Mann: “Amb els seus propis ulls va veure com,
primer en cafès i salons, a continuació al carrer i després en les reunions de
masses, es deia al poble que ara hi havia un nou moviment polític amb un líder
per a ells, un líder disposat a sacrificar la seva vida als interessos del
poble, a les seves necessitats i la seva llibertat. Se’ls deia que calia dir
les coses pel seu nom i que s’havien de defensar els valors. I una de les raons
per les quals la gent creia en aquest líder era perquè no pertanyia a
l’establishment polític, sinó que era una autèntic home del poble que parlava
el llenguatge del poble. Armat amb aquest experiència, Thomas Mann va fer
l’advertiment següent als que l’escoltaven als Estats Units: “Deixeu que us
digui tota la veritat, si mai el feixisme arriba als Estats Units, ho farà en
nom de la llibertat”.
No sé si l’experiència de T. Mann entorn del lideratge de
masses del feixisme apel.lant a la llibertat, com un sol poble, donaria per un
article tan esbiaixat com el del Quim Torra. En tot cas, sí que cal estar
atents a la corrupció i a la inflació de les paraules de pes, vinguin d’on
vinguin. Està clar que d’acord amb aquesta dinàmica inflacionista del discurs
polític el feixisme es pot predicar de moltes maneres.
En l’article
de Torra no es fa ni una vegada esment a
la convivència entre catalans. Només es
tracta d’assegurar amb tots els mitjans un cinturó sanitari en el que prevalgui
la lluita del suposat un sol poble
contra les manifestacions feixistes de tota índole. Tots contra el feixisme,
una consigna per moure les masses. En el
mateix llibre Rob Riemen recull una cita del mateix T. Mann molt anterior, una
nota del seu dietari de maig de 1.921, quan es debatia en la dialèctica entre
cultura i violència en funció de l’evolució de la cultura alemanya
d’entreguerres: “L’humanisme no és alemany
sinó indispenable”. A QuimTorra li podríem recordar que els valors de la
cohesió social i de la convivència no són independentistes sinó indispensables.
No es poden formar bàndols si es vol defensar la convivència com un valor
indispensable que ens obliga a tots.
Comentaris