Penjaré la senyera

Penjaré altra vegada la senyera al balcó

sense afanys de victòries ni reclam de cap guerra,

aferrada als barrots, al rovell del matí,

al rogent de la tarda i a l’estel de la nit.

La bandera es fa llengua en el cel de setembre

però només per un dia i amb molt poques paraules

per recordar-me el repte de dir el nom d’un sol poble

estimant-li la terra i la parla comunes.

Des d’antic m’ha parlat amb els mateixos mots,

quan lluïa fugaç sota el plom del franquisme,

voleiava rabent al balcó dels meus pares

o a la finestra humil del pis de Rocafonda

en senyal de rebuda i no pas de partença,

amb les barres de foc de l’ensenya de tots

senyalant-nos els solcs de la vinya gemada

i cridant-nos a tots a l’esforç de la verema.

C.A.