quadern d'en Cinto Amat

  El nou acord entre JxSí i la Cup sobre un “mecanisme unilateral d’exercici democràtic” que es desenvoluparia en tres fases, de procés participatiu i desconnexió, assemblea constituent mitjançant unes noves eleccions i referèndum constitucional, consisteix, al meu parer, en un projecte híbrid de voluntarisme social i d’utopia política. És comprensible que es miri de sortir de l’estat letàrgic en què es troba el procés amb una proposta que combini l’esforç per refer la il.lusió col.lectiva amb un exercici d’imaginació política que pretén crear les condicions per a una declaració unilateral d’independència.     Res a dir sobre l’esforç per recuperar la il.lusió, del tot legítim i vist   com absolutament necessari en tots els sectors de l’independentisme. Aquest esforç de recuperació s’expressarà en el Fòrum Social Constituent amb representants de la societat civil i partits polítics on es debatrà sobre la futura   Constitució, i tindrà el nivell d’e...

Si bé el nom no fa la cosa sempre cal tenir una cosa per poder-li posar nom i dir-ne el que correspon.   Sota el nom de Convergència que ara es tatxa de la llista s’hi amagava una existència de creença pujolista, amb el seu pal de paller, la gallina dels ous d’or i el galliner ple i sencer que ens feia anar a tots de tort. Però ara amb l’hereu escampa que s’ha malgastat l’herència trobar un nom és fer-se trampa al rostoll de Convergència sense paller ni gallines, amb el pal cobert de merda i les bèsties fent tentines buscant les veces per terra. Sense cosa no hi ha nom, i el vell nom de Convergència evoca el món d’un malson al somni d’independència. De res servirà el nom nou si la cosa s’ha fet vella o si es vol amagar l’ou cantant d’un bluf meravelles. C.A.

    Si analitzem les posicions dels partits majoritaris que estaran a l’oposició en el Congrés dels diputats (Psoe, Podemos, Erc i Cdc) des del punt de vista de la relació Catalunya-Espanya, veiem que es troben cadascuna enrocada en el seu plantejament de principi, sense possibilitat de trobar joc i d’obrir-se a les capacitats dels altres grups, per més que tots entenen que la problemàtica de la relació és prou greu com per convertir-la en tema cabdal de la legislatura que comença.     La suma dels escons d’aquests grups és de 173, i si sumem el Pnb i Bildu, que naturalment es mouen en la mateixa onda de voluntat política respecte de la modificació de la relació amb Espanya,   arribem   a 180 escons, una folgada majoria absoluta (impensable en la legislatura del 2011) que vista des de   l’electorat hauria de tenir una molt àmplia conformitat a l’hora d’aprofundir en la qüestió, si no a través d’una reforma plena de la Constituc...

Amb la vela entre dos pins alguna mà creadora ha vingut de mar endins per fondre el cel amb l’escorça, i s’ha endut els troncs a l’aigua emmarcant en els meus ulls la profunditat del quadre que va pintant des de lluny. C.A.

Asclepi mirant-se el mar alguna tarda d’estiu de fa dos mil dos-cents anys, quan Europa navegava i es començava a formar. Perduren encara avui Asclepi, Europa i el mar, la intemperància dels mals, la grandesa del viatge i la il.lusió pel futur. C.A.