quadern d'en Cinto Amat

En el lloc conegut com aiguabarreig, al poblet de la Granja d’Escarp, es troben el Segre i el Cinca, poc abans de confluir amb el Segre a Mequinensa. Si per un moment pogués fer-me cigne endut pel corrent del Segre i el Cinca, de l’aiguabarreig viuria la calma bressat pel festeig de l’àlber i l’aigua. Sota el salze verd sentiria enveja del cant del blauet i la mallerenga, i a l’últim instant em desvetllaria del meu somni blanc la llum del migdia.  C.A.

 Aquarela de la Thomascantorei pintada per Mendelssohn    L’11 d’abril   de 1727, Divendres Sant, la Thomaskirche de Leipzig està a punt per l’estrena de la Passió segons Sant Mateu, amb música de Johann Sebastian Bach i lletra del poeta C. Friedrich Henrici, alias Picander, el seu lletrista més habitual. Bach ha preparat la partitura manuscrita autògrafa, que és per ella mateixa un miracle cal.ligràfic que s’ha lograt conservar, resseguint amb detall el pentagrama   amb una ploma de   cinc puntes i anotant amb tinta vermella els recitatius de l’evangelista. L’òpera magna de Bach, monument musical per a la posteritat, consta de dues parts, cinc actes, dos exordis i una conclusió, amb seixanta vuit números en total. Els fidels de la congregació luterana de la Thomas Kirche estan acostumats als cicles de Cantates que el mateix Bach ha anat confegint des del 1723 per a cada diumenge de l’any litúrgic, de manera que coneixen tant les modalitats ...

     Una Europa entre parèntesi, com allunyada dels seu propis principis, és la que s’ha posat en evidència a rel del principi d’acord amb Turquia per solucionar el greu problema dels refugiats mitjançant un retorn i confinament massiu dels migrants, que passen a ser qualificats d’irregulars sense distinció, a l’espera que la burocràcia de la UE decideixi substituir els retornats a terreny turc per un nombre més o menys equivalent de concessions d’asil, com si es tractés d’un producte en circulació sotmès a les necessitats i conveniències d’un mercat de migracions. Ja no es tracta de persones que han hagut de fugir del seu país sinó de mers productes intercanviables.     És vergonyós que els líders europeus hagin gosat plantejar la qüestió del retorn massiu de migrants fora de les fronteres europees, i encara més vergonyós que hagin acceptat la iniciativa del govern de Turquia per convertir-se en un Estat-dipòsit a canvi de determinades contraprestac...

Al camí dels degotalls Verdaguer escriu tots els noms, els de la parla profunda on s'apleguen tots els sons, i els dits en defensa pròpia quan els mot són el revers de la impostada concòrdia. C.A.

Pi esbullat de serralada tens escorça  marinera i capçada amb vela verda, ets el pal del meu llagut que caboteja a Teià i atalaia Barcelona. C.A.

Aquell rar tret de Ballesta que ens etzibà Puigdemont ha sortit molt malament i ha esbotzat l’ajuntament. Ara ens quedarà per veure si aquest rebot per l’Esquerra fa que el tret de l’Artur Mas vagi també a mal borràs i hagin de ser els sociates els que facin de bombers tant a la plaça del vi com al pati dels tarongers. C.A.

     No sé si els votants d’ERC poden estar gaire d’acord amb la fugida d’estudi de Joan Tardà al Congrés dient que ell “se’n va” com única proposta del seu partit per trobar una sortida a la governança d’Espanya amb repercussions immediates en la governança de Catalunya. Acceptada amb animus iocandi, la proposta impossible de Tardà pot resultar simpàtica a molts dels seus electors, però analitzada fredament revela fins a quin punt de precarietat i de manca de consistència política s’ha rebaixat la doctrina sobiranista, el que hauria de preocupar, i molt, a la totalitat dels electors que volen el millor per a l’autogovern de Catalunya, siguin o no independentistes.     El programa electoral d’ERC per a les eleccions del passat 20D justifica la seva futura actuació en el Congrés dels Diputats per “ reivindicar la sobirania que ja exercim al Parlament de Catalunya i per explicar a l’Estat i al món que, a Catalunya, ja hem començat a constituir-nos ...

“Por la calle de Acalá con bigote almidonao y   los brazos apoyaos a la cadera, Joan Tardà se va y se va y sonríe descarao por la acera de la calle de Alcalá”. En Tardà diu que se’n va de l’Espanya arremangá i del congrés castellà perquè no els pot suportar. Just quan comença la festa, el Sánchez fent de torero, el Pablo cap de quadrilla i el Rajoy al burladero , en Tardà diu que se’n va d’aquesta orgia taurina, que lo seu és la sardana, el trabuc i l’englantina. En Tardà diu que se’n va, però no diu on anirà, i si ho farà amb carrilet, tren de gran velocitat, de la Generalitat, pont aeri o patinet. Podria anar-se’n a peu amb l’escuder Rufián i trobar-se a mig camí amb qui també se’n va anant, el president Puigdemont que ens convida a anar marxant. En Tardà diu que se’n va, però la pregunta que ens queda, mirant una mica enrere, és per què cony hi va anar si no li agrada la feina   i el que voli...