quadern d'en Cinto Amat

  Ada Colau ha decidit no anar a la missa de la Mercè i es planteja treure del programa de festes l'acte de celebració.  Una cosa és no anar a missa per no repetir la funció de saludar-te amb el bisbe i crear més confusió. L’introit del teu mandat val tots els Credos dels móns, el Glòria ja l’has entonat i ens has donat molts sermons, de manera que ja és hora de consagrar-te a la feina amb els ritus que t’importen i et paguen molt més la pena. Però la Verge , Ada Colau, la Verge és una altra cosa! No la pots penjar d’un clau i cantar-li les absoltes com si no servís de res, treure-la del calendari com si el poble no tingués patrona ni abecedari. Si la Mercè no et fa el pes perquè et recorda els esclaus, busca-li un contrapès, una Verge amb moltes claus que t’obri totes les portes, les que et van tancant els altres i les que et tanques tu sola quan caus en algun desastre. Els de “ La Junta del sí”, amb...

Hi ha un joc de blaus a l’entrada del claustre i un punt vermell que juga amb els meus ulls quan m’assec a l’escala. Al meu davant un punt de llum fendeix l’ombra del claustre besant la llosa antiga als peus de les arcades. Rodant l’Isàvena el temps s’acoloreix i esclata el verd al monestir d’Obarra varat prop de les aigües. De temps en temps la natura punteja amb colors càlids la sorpresa dels ulls captant la seva imatge i és aleshores que es fa el sentit de tot el que ens captiva suspès en un instant al centre de la roda. C.A.

Raül Romeva, que fou eurodiputat de IC durant deu anys, és ara el cap de la llista conjunta de CDC, ERC, ANC i ÒMNIUM per al 27S. De moment no en té cap dubte, però un dia en podria tenir .  - I ara què faig, Artur Mas?      - No te’n preocupis, Romeva, no t’intranquil.litzis pas,     que tot això és cosa meva.      La teva aura esquerranosa és una bona pantalla contra una història penosa  de corruptes i canalles.         - A veure si en trec l’aigua clara: és un afer fiduciari en el que hi poso la cara per salvar-te del naufragi? - Així és, no cal pensar-hi!      - Jo que sempre he estat sincer seré ara l’instrument per acomplir el trist paper de fer-te a tu president? - No t’ho prenguis malament! Si no t’agrada el paper del perfecte Testaferro pots interpretar molt bé  el del valent Tallaferro que repres...

      Finalment Convergència i ERC han arribat a un acord per presentar una llista electoral conjunta el 27S, avalada per les formacions independentistes, amb presència de polítics : Artur Mas i Oriol Junqueras als llocs 4art i cinquè de Barcelona i amb Raül Romeva encapçalant-la. La Cup se n’ha desmarcat després que David Fernàndez argumentés que la llista no reflecteix la pluralitat i la complexitat del país.     Em faig dues consideracions:      1.- És la llista del mal menor, últim recurs per modificar les expectatives negatives que apunten les enquestes.       Tant el CEO, com la recent enquesta del Periódico, i l’encara més recent de Feedback per a la Vanguàrdia , indiquen que amb llistes separades Convergència, ERC i la CUP no arribarien a la majoria absoluta de 68 escons, mentre que una llista conjunta podria superar-la i arribar fins als 74 (ara en sumen 75). Per tant, descomptats els 10 escons que les e...

        El timoner, Lluís Llach, es va retirar ja fa vuit anys però el viatge cap a Ítaca continua, tot i que la cançó ja porta quaranta anys navegant. Així ho va deixar de clar ahir a la seu d’Òmnium de Mataró el periodista Antoni Bassas en la presentació del llibre de Xavier Amat ”Llach, lletra i música”. Una presentació simpàtica, amb la sala plena de gom a gom, puntejada amb petites anècdotes que a les persones d’una certa edat ens traslladen   als anys setanta, i als més joves a la persistència d’un dels cantautors que ha travessat generacions i que amb les seves cançons   ens ha deixat a tots un lligam indissoluble amb el país, amb la poesia de Martí Pol, amb les amistats amb qui hem crescut, amb els fills i els familiars més directes, amb els moments més alegres i compartits, i amb els instants més tristos.     Xavier Amat ha tingut la gosadia, feliçment culminada, de seguir la trajectòria íntegra de Lluís Llach, perq...

Se’ns acumulen les llistes i creixen de tal manera que al pati sobiranista hi ha més llistes que senyeres. La llista del president fou de totes la primera però ara en Mas és mig absent, pateix de forta caguera veient que l’Ajuntament li ha agafat la davantera amb el perill imminent d’arribar a la capçalera. Tenim la llista d’en Mas que hi serà com si no hi fos per confegir un cartipàs ben obert i generós. Tenim la llista Junqueras que regna però no governa, la llista de les dreceres amb uns colors que enlluernen. Hi ha la llista de la Cup que era anatematitzada i ha esdevingut de retruc la llista més desitjada. Tenim llistes mig conjuntes, mixtes i mig separades, amb tints d’acords i disputes que fan perfectes aiguades. Hi ha la llista sense sigles per oblidar el color sèpia (dominant durant un segle) i fer blanc el que era negre. Hi ha llista sense polítics o amb polítics camuflats, amb amateurs mig polític...

   Com que després d’escoltar i llegir opinions de tota mena sobre les converses del govern grec amb el que ara se’n diuen Institucions, em veig incapaç   d’arribar a cap conclusió mínimament clara, i intueixo que és impossible parlar-ne sense sucumbir en l’intent, sigui per l’excés de zel identificador amb les posicions de la part dèbil, sigui pel defecte de reconeixement de les posicions institucionals de la part dominant, o a l’inrevés, em faig a títol personal tres apunts, a l’espera que en el futur immediat el dilema deixi de ser dilema i es transformi en una negociació, per llarga i feixuga que resulti:      1.- Els antecedents de l’endeutament grec, que afecta a una part mínima del Pib de la zona euro, sembla que van tenir una pèssima resolució de part de les Institucions (Comissió E, FMI i BCE) en els seus inicis.      El deute acumulat abans de la crisi de 2010 afectava principalment a entitats i bancs privats, i es...

A l'Aigualluts les aigües de l'Aneto amb un somrís obliden el cimal i el glaç que les ha dut, i pel forat segueixen roca endins, cap a l'Atlàntic, les veus d el Riu Joeu que a Aran les ha cridat.  C.A.