quadern d'en Cinto Amat

     El 70è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz ens retorna a les reflexions d’Hanna Arendt sobre la banalitat del mal i sobre com aquesta banalitat s’introdueix i treballa sota formes aparentment innòcues però que contribueixen a paralitzar la consciència de la realitat. Tornem a la pregunta que   des de sempre es planteja la humanitat i que va adquirir una especial transcendència justament a rel dels fets de l’Holocaust: és el mal el que al llarg de la història sempre ha acabat predominant sobre el bé?.   Ja fa uns anys em va sorprendre la reflexió que sobre aquesta pregunta es feia Ikkonikov, presoner en un dels camps d’extermini nazis, a la novel.la de V. Grossman , “Vida i destí”, que recull una part important de l’experiència del mateix autor durant la persecució que va patir, per partida doble, sota el nazisme   i l’estalinisme. Potser la vida és el mal?, es pregunta aquest personatge una i altra vegada. I buscant una resposta...

Mentre Pujol al jutjat va tirant pilotes fora per si algú havia pensat que li havia arribat l’hora,   i amb arguments i matisos van i vénen els milions, li fan figa els paradisos i li canten els blasons, a la cara de l’Artur hi ha els problemes de vuit mesos que li amarguen el futur amb els pactes compromesos. On s’és vist, ha clamat l’Homs, deixar en risc el plebiscit per donar quatre raons a un comitè esquifit que ens desvia l’atenció del procés sobiranista i es posa a partir un pinyó amb qui no és a la llista! Als jocs fètids dels Pujol s’hi afegeix el joc de capa del partenaire Oriol que tant tapa com destapa. Passat el nou de novembre, el camí és un calvari i el vint-i-set de setembre queda lluny per arribar-hi. Després d’enterrar amb absoltes la puta i la ramoneta ens falta posar les notes al full de ruta amb rateta.    Mentrestant, que quedi clar, aquí ni Cirsa ni Sharp, ni pressions...

      A través de la reforma del C.Penal aprovada ahir al Congrés per la majoria absoluta del PP, en solitari,   torna la cadena perpètua, sota l’eufemisme de presó permanent revisable , un oximoron que en aquest cas no fa sinó subratllar el caràcter   exclusivament punitiu del compliment de la pena, al marge de qualsevol finalitat de reinserció social que ve proclamada en la Constitució.      La qualificació de revisable ve imposada per la doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans que exigeix aquesta condició perquè no sigui contrària a l’article 3 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans, deixant una possibilitat a la revisió de la condemna per recuperar la llibertat i possibilitar la reinserció social. La reforma penal tot just aprovada introdueix uns terminis tan excessius de revisió (de fins a 35 anys de compliment previ de condemna per als delictes de terrorisme amb vàries víctimes), i unes condicions t...

       L’atemptat terrorista contra la revista Charlie Hebdo s’ha considerat primordialment com un atac a la llibertat d’expressió, i val a dir que aquesta consideració és del tot pertinent si es tenen en compte les circumstàncies concretes de la seva planificació i execució contra els dibuixants de la revista com un acte de venjança (presentat des del fanatisme islamista com un acte de justícia gihadista) per la publicació de caricatures tingudes per blasfemes per l’islamisme radical. La concreció dels fets, però, no hauria de fer perdre de vista la complexitat dels factors en joc.      El pofessor de desenvolupament sostenible i consultor de Nacions Unides, Jeffrey D. Sachs, ha situat els fets en el context molt més global de la guerra amb l’islam radical , aportant raons per entendre que la multiplicitat d’atemptas terroristes a Europa de mans d’islamistes fanàtics, durant l’última generació, obeeix al propòsit de portar a l’interio...

       Si hi hagués hagut acord sobre la llista única proposada pel president, les eleccions dites plebiscitàries s’haurien convocat immediatament per abans de les municipals. Si el president ha acabat acceptant les llistes separades, quina incògnita es vol amagar entre celebrar-les el març o el setembre? Estem davant d’un caprici del president Mas o davant d’un factor que podria fer que els resultats fossin diferents?     Tothom tenia coll avall que les plebiscitàries serien en quasevol cas abans de les municipals, els sobiranistes perquè era la segona part per ratificar el 9N, com deia el president, i els escèptics i indecisos perquè vèiem a tocar la possibilitat de verificar la correlació de forces i de començar d’una vegada a debatre seriosament sobre la independència i les seves alternatives. Però res ha acabat sent el que semblava. De nou el procés ens sorprèn (relativament) amb una altra ziga-zaga: no hi ha acord sobre la manera com ...

Sabata per a dos peus (Ai Wei wei) Havíem de ser unitaris els de casa amb una llista, però ens hem tornat trinitaris amb embolics a la vista. Els arguments apodíctics, que funcionaven tan bé, ja són dubtes metafísics i no sabem què hem de fer. Som un país d’una llista amb líder al capdavant, o tres països en llista que esperen fugir endavant: el país del president, el país de l’Oriol i el de la resta de gent que no sap quin país vol? Davant d’això el president, atònit i estupefacte, està esperant el moment d’ensenyar-nos l’artefacte que ens resoldrà tots els dubtes, siguin llistes barrejades, tòniques pels cagadubtes o constitucions nostrades. Ens haurà d’explicar a fons,   enmig de tot el merder, que en tres llistes de prohoms hi ha un sol procés vertader. Atònits i estupefactes, volem viure aquest moment: tres nassos d’un sol olfacte olorant l’olla bullent. C.A.