quadern d'en Cinto Amat

Ben mirat, Sant Jordi mai no ha guanyat. La princesa és de paper, de paper de cel.lofana que no mereix cavaller, i el cavall li gira cua quan olora l’embolic d’un drac que no planta cara i més que fera és amic. Ben mirat, Sant Jordi és un illetrat. Si li mires bé la cara veuràs que no pensa gaire, que tot és de porcellana i en el seu altívol cap només hi ha un casc de metall que sona buit quan el toques, sense idees ni propostes. Ben mirat, Sant Jordi se’ns ha assecat, ha perdut la mala bava de quan el drac l’envestia, n’hem fet un ninot de fira posat a l’aparador amb la llança que fa figa, colgat de roses i llibres que no llegeix mai ningú. C.A.

       El resultat de la votació d’ahir al Congrés, respecte de la proposició de Llei Orgànica del Parlament de Catalunya per a la delegació a la Generalitat de Catalunya de la competència per a autoritzar, convocar i celebrar un referèndum consultiu sobre el futur de Catalunya, va ser l’esperat, però el debat va valer la pena. La tensió argumental sobre el tema havia de trobar un lloc d’expressió, i la seu del   parlament espanyol   era el lloc ideal per identificar les raons de cada part que anaven més enllà del sí o el no. Només calia escoltar el discurs de Rosa Díez per entendre que no es tractava d’un no a la proposició de llei sinó d’un no rotund a qualsevol aspiració catalana de millora, pel simple fet de venir de Catalunya.      Cinc aspectes, al meu parer, valdria la pena subratllar:   1.- La posició del president Rajoy em va semblar, tot i el seu rigor expositiu i el to aparentment respectuós envers la d...

Tornem a ser branques del mateix bosc d’alzines i de roures (Joan Vinyoli, “Branques”, a “Ara que és tard) Tremola el roure amb la frisor de l’aire. Embadalit, manlleva el seu somrís del moviment de l’aigua. Dins el mirall la claror de la tarda és llum d’arrels que pugen cel amunt cercant nova fondària. Al clos del temps, les branques se'm fan mans quan mor la tarda i arrelen tremoloses dins la saó dels anys. C.A.

   Cartes creuades amb Jordi Cussó, publicades a la revista "Valors" el setembre de 2012            Benvolgut Cinto      Desitjo que hagis pogut descansar i tenir uns dies de vacances. Jo he tingut la sort de visitar Moçambic i compartir uns dies amb unes religioses vicentines   (de Sant Vicent de Paul) que han creat un hospital per a malats del SIDA, tuberculosi i lepra a Chokwe, un poblet a situat a uns 200 Km de la capital Maputo. T’he de dir que he tornat impressionat de veure la feina que fan aquestes dones i com han estat capaces de crear un Hospital de gran qualitat en mig del sabana africana. Per dir-ho d’una altre manera han fet quelcom prodigiós en mig del no res. Perquè en aquest país per no haver-hi no hi ha ni crisi econòmica. La gent la única cosa que pot perdre és la vida, perquè no tenen res; ells no tenen por a les primes de risc, als mercats financers o qualsevol d’aquestes coses que llegim als nostre...