Monges amb ciclista



Avui toca l’asfalt i no la sagristia,
toca deixar la cel.la i l’hort dels llimoners,
l’estola i els rosaris, el llibre d’oracions,
l’assaig de l’himne al cor i el brodat dels roquets.
Avui no hi ha salmòdies ni cants celestials,
avui la sang és santa per l’esforç del ciclista
i no hi ha més impuls que el pedal que volteja
ni altra fita concreta que no sigui una meta,
ni cap temps esperat que no marqui el cronòmetre.
Fan joc el mallot blanc i la ratlla vermella
amb el cor i la creu dels hàbits de les monges
i les toques envegen el casc del corredor.
Avui l’acció de gràcies és tota pel ciclista
i en els raigs de les rodes la llum es santifica.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat