Joc de trens

Tots esperàvem el xoc,

el xoc de trens a les vies,

però de moment és un joc,

un joc de trens que es vigilen.

El del Rajoy s’ha aturat,

només treu fum fent xup-xup,

i eixorda de tant en tant

amb les xiulades que escup.

Però continua parat,

potser no té maquinista,

o potser s’ha espistat

o té algun mal a la vista.

Es troba a l’últim topall

de la via més llunyana

que li fa d’amagatall

per seguir bé la jugada.

Resta quiet però amenaçant,

a dintre tot són mirades

que escruten al seu voltant

tenint les llums apagades.

És un vapor ben antic,

amb molts vagons de primera,

amb gent de frac i setí

que detesta les quimeres.

L’altre tren és una festa,

un bull de crits i banderes

amb una sola requesta

que ressona entre senyeres:

“Sigues valent, president,

Catalunya independent”.

Té pocs vagons de primera,

però el fan llarg els de segona

i uns quants que són de tercera,

poca pompa i molta estopa.

El president maquinista,

que acaba d’estrenar el títol,

fa cara d’excursionista

però no vol pas fer el ridícul.

No sap si el fre és automàtic

o si ha d’apretar el pedal,

posat a fer de camàlic

ara tot li és ben igual.

Es desplaça a poc a poc

i quan veu lluny el vapor

accelera tant com pot

demostrant que no té por.

Els viatgers de l’andana

pensen que el tren que accelera

pot estrellar-se de cara

contra el vapor que l’espera

si no hi ha algun guardaagulles

que modifiqui les vies

i salvi les estructures

abans no sigui impossible.

Mentre el joc prepara el xoc,

l’altaveu de l’estació

deixa anar un estirabot

per rebaixar la tensió:

“El fogoner Rubalcaba,

sisplau, que ocupi sa plaça.

Es la última llamada

para el tren de las españas”

Incrèduls, els de l’andana

es miren destarotats

quan senten la veu estranya

i albiren cap a un costat,

perdut a la via morta,

un comboi esgavellat

que fa molt temps que no roda,

totalment abandonat.

Ningú pensa aquests moments

que el fogoner despistat

pugui aturar el joc de trens

tal com estan encarats.

C.A.