Vaga

De vegades convé que el martell no repiqui,
que la falç se n’adoni que és el puny qui la guia,
que la ploma no escrigui si no sap per què escriu,
si en els mots que dibuixa hi ha l’engany de qui els dicta.
De vegades convé que les presses s’aturin,
que s’apagui el soroll i s’abaixin les portes
per viure des de dins el que passa per fora.
De vegades convé fer reposar les eines
si t’han tret de les mans el sentit de la feina.
De vegades convé fer-te un amb molts altres
per retrobar la veu que a tots ens dignifica.
De vegades convé.

C.A.