Sobirans de palangana

Mentre l’Alícia treu pit
al país de meravelles
i ens assenyala amb el dit
el seu paradís d’estrelles,
lliure del tot de cabòries,
sense taxes ni memòries,
els convergents sobirans
miren cap a una altra banda,
i per rentar-se les mans
demanen la palangana
als servidors del pepé.
És tan plaent l’ablució,
s’hi troben tan i tan bé,
que en el mateix balneari
veuen junts la solució,
les pautes de l’ideari
per viure i no prendre mal:
la reforma laboral
que amb menys cost i menys desfici
porta el mateix benefici.

I, doncs, la sobirania?
Queda per un altre dia…

C.A.