quadern d'en Cinto Amat

Més enllà del posicionament polític de cadascú, i de les conseqüències jurídiques del final anunciat d’ETA, que sens dubte es produiran i es concretaran en mesures penitenciàries progressives, la reflexió d’aquest moment em porta a les dues consideracions següents: - Durant massa temps en molts sectors de l’autoanomenat progressisme d’esquerres les accions d’ETA van trobar una empatia moral de fons, quan no un explícit reconeixement dels seus mètodes que es veien justificats per l’apel.lació a una situació de violència prèvia que emanava dels poders de l’Estat. Tots els mitjans per fer front a aquesta situació de violència prèvia eren lícits, també el degoteig d’accions armades que comportaven l’eliminació programada de persones (molts es resistien a qualificar aquestes accions d’assassinats). Els resultats més esfereïdors d’aquest bucle infernal de la violència desfermada, com ara els atemptats de Vic, Hipercor, els assassinats de Yoyes i Ernest Lluch, van anar moderant aquell sentime...

Avui s’escola l’any d’aquella hora d’octubre que em va encarar, cruel, amb l’amarga visió de la llum esvaint-se dins una ombra difusa cap al fons del silenci, de l’esglai i el dolor. Cada dia passat té l’empremta profunda de l’absència primera, de l’instant amorós que em transporta al record de la imatge perduda, els teus ulls estroncats un matí de tardor. Rosa, vas deixar un punt al llibre per seguir-lo llegint, vas dir-me bona nit en la darrera nit, vas parlar del futur quan tot t’era futur, i en aquest present d’ara jo segueixo llegint i desbrosso la fosca per sortir de la nit, i convoco la vida per guardar el teu futur. C.A.