Administrar les pors


La reacció d’una part de veïns contra el trasllat del Centre de Menors del Mas Sant Jordi a les dependències de la parròquia de la Mare de de Déu de Montserrat pot respondre a la percepció més o menys conscient, sempre subjectiva, d’un determinat risc per als interessos particulars, com ara d’augment de la inseguretat al carrer, de baralles, de danys a la propietat privada... És simptomàtic que un dels aspectes que han posat de relleu és que el pati de les noves dependències del Centre comunica amb els patis de les finques d’alguns veïns que no hi estan d’acord, donant a entendre que aquesta comunicació física portarà problemes. És del tot lícit, i fins convenient, expressar les pròpies pors, perquè la por, al cap i a la fi, és un sentiment normal d’autoconservació que com senyala el professor Daniel Innerarity en un article recent (El miedo global”) pot contribuir a prendre mesures de protecció institucional, socialment consensuades, necessàries per mantenir la convivència. Bona part de les estructures de protecció dels interessos individuals en els estats moderns, recorda Innerarity, com ara la policia, l’administració de justícia, els sistemes coercitius d’imposició de sancions, tenen el seu origen en els perills i les pors que han hagut de confrontar els individus davant la creixent complexitat de la vida social. Són pors que responen a un sentiment real i que han tingut una traducció positiva en institucions i consensos imprescindibles per a la convivència.

La por té una dimensió constructiva quan la seva expressió troba una pauta racional que la confronta amb la realitat i aquesta li dóna els paràmetres de la seva autèntica dimensió. Però la por que eludeix el discerniment de la realitat, que es manté invariablement dins els límits de les percepcions subjectives del propi risc exclusivament, és una por que esdevé més i més irracional, una por destructiva que no dubtarà enfrontar-se als interessos comuns justificant-se en la defensa a ultrança del que considera els interessos particulars inviolables. Les pors així enrocades es poden entendre com a conseqüència d’un procés de discerniment encara no prou madur, però qui des de plataformes d’acció social, veïnal o de partit polític, hi intervé per justificar-les corre el risc de veure’s abduït pel mateix corrent d’irracionalitat que pot anar en augment i girar-se-li en contra. Si l’experiència del Centre Mas Sant Jordi, i la professionalitat del seus responsables, demostren que el comportament dels menors no podrà ser atemptatori dels interessos dels veïns en la mesura que indicaven les seves pors inicials, començaria a ser irracional no voler acceptar el criteri objectiu d’absència de risc, o de risc inapreciable, o de risc assumible o de la mateixa dimensió que altres riscos semblants.

Cal reconèixer que saber administrar les pors per adoptar un comportament racional en cada moment no és fàcil. Com recorda Amartya Sen (“La idea de la justícia”) un comportament real concorde amb la pròpia percepció teòrica de la racionalitat exigeix acudir a un criteri objectiu de confrontació o discerniment. Parla Amartya Sen de l'exigència "d'un escrutini sever que inclou l'examen crític dels objectes buscats i de les restriccions del comportament raonable que hom tingui motius per seguir" per tal de servar la coherència entre l'elecció racional i el comportament real. Semblaria que aquesta exigència és encara superior quan es tracta de comportaments que parteixen de pors o de percepcions subjectives del risc. En l'elecció críticament examinada del comportament real, senyala A. Sen, hi ha altres motivacions a més de la de la recerca i maximització de l'interès propi, recerca que moltes teories de l'elecció racional (TER) consideren que és el motor exclusiu del comportament racional. Entre aquestes motivacions considera la simpatia, que encara guarda relació directa amb l'interès propi en tant que afecta el benestar i l'amor propi d'una persona per la posició d'altres, i el compromís, que sí que suposa una fractura del fort vincle entre el benestar individual i l'opció per l'acció. "La gent no necessita estar centrada en si mateixa per estar interessada en si mateixa, i pot prendre nota dels interessos dels altres sense pedre de vista la seva pròpia utilitat". Potser en aquesta relació entre el benestar propi i l'interès dels altres, a partir de la consideració de la utilitat de tots, adoptant un comportamet simpàtic (sense necessitat d'arribar a ser compromès) les pors poden trobar un camí de sortida racional . Des d'aquest punt de vista la feina d'un Centre d'acollida de menors amb problemes hauria de donar peu a una comprensió simpàtica i a una elecció racional del comportament adequat, de respecte, pensant en la utilitat que reporta per a l'interès particular de tots. Parts dels riscos contra l'interès propi, ara i en el futur, es combaten amb l'eradicació de la problemàtica dels menors. De manera que a
aquests veïns que encara protesten els hauríem de fer veure que pel seu propi benefici poden adoptar un comportament simpàtic amb la causa del Centre, encara que no s'hi sentin compromesos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat