Oix
Com un cavall amb crina encimbellada, mira El Ferran la neu de Bastiments i la grisor del Taga. Lluent maragda, l’ombra fragant del boix vetlla el camí i el pas del caminant que lentament s’hi acosta. Al cim feréstec els ulls s’omplen de verd, de primavera, de pedra i cel llunyà, units per la carena. Amanyagant el Coll de Talaixà, l’esguard s’enfila entre cimals de roques pel cos del Bassegoda. Tresquera avall, quan el plugim s’apropa, es fa aiguamoix i pensament de molsa la prada de la vall. C.A.