Ruíz-Giménez, una oportunitat perduda


Ens ha deixat Ruiz-Giménez. A part de per la seva categoría intel.lectual (Cuadernos para el Diálogo), als inicis de la transició l'admirava perquè pensava que encapçalaria el primer partit polític conservador i plenament democràtic després del franquisme, que guanyaria les primeres eleccions i que abans de l’alternància amb l’esquerra tindríem un partit democratacristià homologable amb la democràcia cristiana alemanya. L’operació UCD de Suárez li va prendre el lloc, i ràpidament l’Aliança Popular de Fraga ens va demostrar que el franquisme no desapareixeria tan fàcilment. Les conseqüències d’aquella presa de lloc encara les patim ara, sense un partit conservador plenament homologable amb les dretes europees de tradició íntegrament democràtica. Tema per a una novel.la de ficció política: com hauria evolucionat Espanya els últims quaranta anys si en comptes de AP-PP haguéssim tingut una DC al Govern i a l'oposició comandada per Ruiz- Giménez ?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat