Patxi López, lehendakari



Finalment, Patxi López ja és lehendakari. Les tribulacions sòcio-econòmiques dels moments presents fan que passi una mica desapercebut per la majoria el significat d’aquest canvi. El PSE ha estat molt atrevit pactant amb el PP, i estan per veure els resultats de la trajectòria que ara comença. El fet que Patxi sigui lehendakari és conseqüència d’un disseny del nacionalisme espanyol traçat des de la Moncloa, que tindrà repercussions a nivell d’Estat i que podria estar prefigurant, si no un govern de concentració nacional, sí alguns pactes PSOE-PP en qüestions estatals de primer ordre (terrorisme, economia, modificació de la Llei electoral, Estatuts, Tribunal Constitucional...), o bé és més aviat el resultat inevitable, avui per avui, de la situació excepcional que viu el País Basc, en la que el PSE no ha volgut posar en dubte la legitimitat que li han atorgat les urnes per aconseguir el govern, malgrat que hagi hagut de ser amb la col.laboració del PP ? Sigui com sigui, el PNB també haurà de fer autocrítica. De moment, Ibarretxe, que fins fa pocs dies predicava el dret natural del PNB a presidir el govern, es retira de la política activa, amb la força simbòlica que aquest fet també comporta, perquè convé no oblidar que Ibarretxe ha estat la punta de llança del sector més sobiranista del PNB, amb Plans que portaven el seu nom i que la història dirà que han acabat amb una quasi autodefenestració personal. I de moment, també, sembla que algunes coses es mouen al si de l’abertzalisme radical després que la situació de fet de les il.legalitzacions successives de Batasuna i els seus substituts (i la llluita eficaç contra ETA) l’hagin deixat en unes expectatives més aviat precàries de continuar comptant amb l’ampli suport social que necessita per subsistir amb la mateixa força que ha tingut fins ara. Les coses són com són, i en política no tot s’hi val (començant per la violència), però cal atendre a la concreció dels fets en cada moment , i els fets d’ara demostren que des del Pacte de Lizarra moltes coses no s’han fet gaire bé en el PNB.

El lehendekariat de Patxi López no serà un camí de roses sinó més aviat un viacrucis. Caldrà veure: fins on podran connectar les seves formes de govern amb el sentiment nacionalista majoritari (hi ha unes fronteres que no es poden creuar, com la llengua, l’ensenyament, tot el que fa refrència al sentit primordial de pertinença al poble basc); fins on empenyerà el PP per modificar radicalment l’estatus sòciopolitic actual (de veritat el PP es vol moderar o pretén donar un bany espanyolista a la societat basca ?); fins on serà capaç de progressar en la deslegitimació social del terrorisme (el primer eix del seu discurs)?; fins on serà capaç de mantenir ponts de diàleg sòlids amb el PNB (l’altre eix del seu discurs)? Patxi López pot fracassar fàcilment. Si a mig termini hi torna a haver a Euskadi un govern PNB-PSE, encara que sigui a costa del fracàs previ del govern que ara arrenca, la prova de Patxi López potser no es podrà qualificar de negativa, sobretot si contribueix a esmusssar els extremismes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat