Amicitia
Escolta en silenci
no sap si lliurar-s´hi
o guardar la crida
per fer més pregona,
sotjant la distància,
la clau del missatge
que a penes albira.
No és massa atrevida,
però tampoc poruga,
i entén que hi ha coses
que no comprendria.
Batega discreta
en cada trobada,
conserva orgullosa
allò que ens uneix
de cada paraula,
potser no parlada,
només pensarosa,
maldant en l'intent
de ser més entesa.
Plàcida companya
de totes les hores,
roman al seu lloc
feliç i segura.
Ens mena al vell port
d'on fa temps sortírem
i ens vol al costat
quan el temps apressa.
Agombola l'aigua
del corrent que ens porta
i assenyala el nord
de la gran travessa:
la nostra amistat.
C.A.
Comentaris