Alleujament

Aquest matí, assistint a la cerimònia religiosa de comiat d’una persona madura morta en circumstàncies molt dures, per a ell mateix i per als seus, em preguntava altra vegada què podem dir i què podem escoltar que sigui capaç, si no d’explicar res, almenys de treure’ens temporalment de l’angoixa, de la perplexitat, de la incomprensió, de la impotència, en situacions així. I he sentit les paraules de l’Evangeli de Sant Mateu: “Acosteu-vos a mi els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us alleujaré”. Una invitació a la concentració i al deseiximent, a oblidar i a transformar el cansament i la feixuguesa, a confiar-les en algú altre que les pot alleujar, i, per això mateix, una invitació a la humilitat i a l’esperança. Assetjats per tanta literatura d’autoajuda, és sorprenent la frescor d’aquesta invitació personal a trobar l’alleujament no donant voltes sobre un mateix, explorant les interioritats i les capacitats individuals, sinó obrint-se simplement i humilment a algú altre. Tan sorprenent com la singularitat del Jesús evangèlic oferint-se ell mateix al terme d’aquest camí de retrobament, de saviesa profunda que tothom, absolutament tothom, pot entendre.

Pintura de la capella Rothko a Houston