A reveure, Antoni ! Benvinguda, Neus !
Sóc dels que cada matí escoltava una estona el Matí de Catalunya Ràdio, sobretot la protagonitzada pels tertulians. Sabia per endavant les respostes que cadascun d’ells donaria a les qüestions que el presentador i director, Antoni Bassas, els suggeria, de tan interioritzades com tenia les posicions que invariablement prenien en tots els temes, d’actualitat o més generals, de país, economia, política, cultura... Es repetien com l’aigua, sabia quin peu calçaven, però sempre hi prestava atenció, segurament perquè sempre aprenia coses noves del conjunt, o si més no perquè en part em confirmaven la meva pròpia opinió (que és el que acostumem a bucar en els media quan llegim o escoltem).
Ara l’Antoni Bassas deixa Els matins. Per alguns sembla que el món informatiu s’acaba, i pateixen i ploren talment com si els hi arrenquessin una crosta. Rosa Cullell, la directora del Consorci, va explicar que la nova etapa del programa s’emprèn amb la intenció de guanyar en pluralitat, no només ideològica sinó també d’edat, de gènere, cultural i social. No és cap demèrit pel que s’ha fet fins ara. Senzillament, els canvis arriben al cap d’un temps (catorze anys són molts anys per un programa) i tot és millorable. No diré que el programa no era plural, però sí que (al meu parer) hi predominava un color nacionalista-convergent (una mica més matisat els últims temps), amb algunes incrustacions que anaven del vermell suau al blau independentista, passant pel verd trencat.
Bassas ha estat un excel.lent presentador, i ho seguirà sent en qualsevol altre programa que faci. Però l’entrevista d’avui a la continuadora , Neus Bonet, tot i la seva brevetat, donaria tema als psicòlegs. El pare aconsellant la filla-alumna ("sigues dona, filla meva, conserva la parcel.la de llibertat d’expressió que et deixo tan ampla com m’ha estat possible..."). N’ha fet un gra massa. Amb ell o sense ell, la pluralitat i la qualitat professional poden continuar. Tots plegats som una mica papanates, tendim a encimbellar alguns personatges i fer-los tan nostres que ens sembla que no hi ha res millor al món i que quan faltin serà un desastre... Hem creat un president, un actor nacional de Catalunya (que es va passar a Madrid després d’interpretar la cèlebre “abraonant-se sobre meu”), un comunicador nacional de Catalunya, un cantautor nacional de Catalunya, un home del temps nacional de Catalunya, un filòsof nacional de Catalunya, un sociòleg nacional de Catalunya, un entrenador nacional de Catalunya, un perruquer nacional de Catalunya, un capellà nacional de Catalunya, un humorista nacional de Catalunya, un psicòleg nacional de Catalunya, un poeta nacional de Catalunya, un historiador nacional de Catalunya, un gurú nacional de Catalunya, un economista nacional de Catalunya, un anglès nacional de Catalunya, un immigrant nacional de Catalunya... Totes són figures singulars creades pels media. I totes són bones, però no són totes les que hi ha, ni totes les que es poden trobar. El que és ric i divers ho reduïm a una sola unitat que brandem orgullosament, com si no fossim capaços d’assimilar-ne més o no en volguéssim més. Síndrome de país petit i acomplexat.
Ara l’Antoni Bassas deixa Els matins. Per alguns sembla que el món informatiu s’acaba, i pateixen i ploren talment com si els hi arrenquessin una crosta. Rosa Cullell, la directora del Consorci, va explicar que la nova etapa del programa s’emprèn amb la intenció de guanyar en pluralitat, no només ideològica sinó també d’edat, de gènere, cultural i social. No és cap demèrit pel que s’ha fet fins ara. Senzillament, els canvis arriben al cap d’un temps (catorze anys són molts anys per un programa) i tot és millorable. No diré que el programa no era plural, però sí que (al meu parer) hi predominava un color nacionalista-convergent (una mica més matisat els últims temps), amb algunes incrustacions que anaven del vermell suau al blau independentista, passant pel verd trencat.
Bassas ha estat un excel.lent presentador, i ho seguirà sent en qualsevol altre programa que faci. Però l’entrevista d’avui a la continuadora , Neus Bonet, tot i la seva brevetat, donaria tema als psicòlegs. El pare aconsellant la filla-alumna ("sigues dona, filla meva, conserva la parcel.la de llibertat d’expressió que et deixo tan ampla com m’ha estat possible..."). N’ha fet un gra massa. Amb ell o sense ell, la pluralitat i la qualitat professional poden continuar. Tots plegats som una mica papanates, tendim a encimbellar alguns personatges i fer-los tan nostres que ens sembla que no hi ha res millor al món i que quan faltin serà un desastre... Hem creat un president, un actor nacional de Catalunya (que es va passar a Madrid després d’interpretar la cèlebre “abraonant-se sobre meu”), un comunicador nacional de Catalunya, un cantautor nacional de Catalunya, un home del temps nacional de Catalunya, un filòsof nacional de Catalunya, un sociòleg nacional de Catalunya, un entrenador nacional de Catalunya, un perruquer nacional de Catalunya, un capellà nacional de Catalunya, un humorista nacional de Catalunya, un psicòleg nacional de Catalunya, un poeta nacional de Catalunya, un historiador nacional de Catalunya, un gurú nacional de Catalunya, un economista nacional de Catalunya, un anglès nacional de Catalunya, un immigrant nacional de Catalunya... Totes són figures singulars creades pels media. I totes són bones, però no són totes les que hi ha, ni totes les que es poden trobar. El que és ric i divers ho reduïm a una sola unitat que brandem orgullosament, com si no fossim capaços d’assimilar-ne més o no en volguéssim més. Síndrome de país petit i acomplexat.
Comentaris