quadern d'en Cinto Amat

El llenguatge poètic és l’àmbit on millor es deixa entreveure l’estranya i fascinant percepció de la unitat del temps, com el gresol on arriben a prendre forma totes les experiències. Ho he verificat altra vegada amb la lectura d’un recull de poemes de l’argentí Juan Gelman , ”País que fue serà” (Visor libros 2004) : Tu aire es el sol que tengo y escribe ayer en hoy ( De “Durar”) Siempre te amo por primera vez. Siempre te amo la primera vez ( De “Tiempos”) En mi puerta el sol dora pasados por nunca venir ( De “Saberes”) Del poema viejo sale un olor a nunca fue. … El cielo pasa mudo sobre versos que ya ( De “Vejeces” ) … nadie ha muerto, todos cuidan el porvenir atrás ( De “Flautas” ) Dejé caer mi eternidad. ayer no fui el de hoy, sino el recuerdo de hoy ( De “Foto” ) Se prueba el dolor y cumple su promesa de nuncas ( De “El poema”) Tu cuerpo es compañero de mi tardanza en irme ( De “Se ve” ) En los cafés donde fui, la realidad se sienta a la mesa de lo que no sucedió ( De “...

De l’últim informe de Caritas Barcelona ( “Vides trencades” ) crida l'atenció l'apartat dedicat a la gent gran (p. 54 i ss) del que extrec aquestes dades: - Del total de 1.191 persones majors de 65 anys ateses el 2006, el 68’43 % són dones. - D’aquest total, el 35’46% són persones casades i el 32’40 % vidus/vídues. - El 50’40% són persones que viuen soles. - El 55’10% de les dones majors de 65 anys, i el 67% dels homes, tenen una percepció de mala salut (Informe SESPAS 2006) - L’any 2000 el 22’50 % de llars amb majors de 65 anys eren unipersonals - El 56 % de pensionistes cobren pensions per sota els 500 € mensuals (dones de més de 65 anys majoritàriament) - El 55’40% de llars unipersonals de dones majors de 65 anys es troba al llindar del risc de pobresa (Enquesta Condicions de Vida 2004) - Catalunya és la Comunitat amb major nombre d e pensionistes, el 17’90% del total estatal.

Desvetlla, infant, el malson de la por d’aquestes mans que et prenen tremoloses, sorpreses pels teus ulls dins la foscor quan palpaven les ombres rancoroses. Per aplanar les fites del dolor covat a les pupil-les silencioses de cada esguard d’infant pres pel temor, dóna’ns l’escalf de les deus remoroses. Pren-nos, amoixa’ns al bressol antic on reposen els somnis d’infantesa, les veus, els ulls i els braços de l’amic conduint-nos pel freu de l’adultesa com una nau nodrida amb saba jove, delerosa d’espai i de llum nova. C.A.

La recent encíclica de Benet XVI , “ Spe salvi” (salvats per l’esperança), és una extensa reflexió sobre el futur segons el codi interpretatiu propi de la cultura catòlica, i com a tal una aportació específica a la qüestió del sentit de la Història i del progrés des de la perspectiva de la cosmovisió cristiana que, en tant que catòlica, vol ser universal. Es pot o no estar d’acord amb alguns dels seus punts de vista, però no és propi d’una societat problematitzada com la nostra, amb qüestions que ens interroguen profundament sobre la viabilitat del nostre món, desqualificar-la absolutament com si es tractés d'una simple exposició estrafolària i anacrònica, aliena als interessos de la humanitat global, pel fet que planteja una crítica raonable, però parcial, de la Il-lustració. Malgrat les crítiques simplificadores i reduccionistes que se n’estan fent, l’encíclica conté elements de diàleg i respecte envers el llenguatge i els interrogants de la cultura de la I-lustració. I aquest d...

P. Cezanne : " natura morta amb pomes" Una de les característiques que segons R.Sennett defineix l’home consumidor, d’acord amb els paràmetres de la cultura del nou capitalisme, tant en el món de l’empresa com en el de la política i de la vida quotidiana, és la convicció que res no és suficient . Aquesta convicció desplaça les fites del que s’ha aconseguit en benefici de sempre noves capacitats hipotètiques, abandonant el resultat de l’experiència quotidiana, els petits guanys i pèrdues que constitueixen el teixit de l’experiència vital, en pro de potencialitats que sovint acaben sent il-lusòries. Els vehicles tot-terreny i els utilitaris esportius, enormes consumidors de benzina, en són una bona mostra: encallats en la densitat del trànsit de qualsevol ciutat creen la possibilitat imaginària de què amb ells es pot conduir pel desert o travessar l’Àrtic. Actuant així com a consumidors, deixem de pensar com artesans . El ciutadà-consumidor es retira del seu compromís políti...

Blau i l'ocell vermell Guinovart, el teu espai et guarda

Hopper : paisatge amb vagó de tren Siguem positius, i a mida que es vagin solucionant els problemes i es consolidin les millores veurem, com l’Alex Susanna , que hi ha angles morts en els trens que de sobte s’il-luminen i ens regalen poesia, converses i fesomies amables. Poemes del tren I Entre la casa del cingle i la feina a la pedrera serpenteja un tren on cada dia vaig i vinc com una lenta llançadora: És l’espai just del poema llegit, mai no escrit o sempre refet . II En un simple vagó de tren s’amunteguen moltes converses, no pas pocs bassals de silenci, i una mica de música de tant en tant ens hi recorda que encara són possibles certes harmonies: si això no és el paradís, poc se n’hi deu faltar. III En cas d’haver estat pintor, de manera recurrent hauria agafat un comboi com a centre d’operacions des d’on ensinistrar la mirada i fer-la créixer despietadament: tant a primera com a última hora, cada cara és un món on perdre’s, les mans ens diuen més que no les boques i de tard en ...

Majestuós, t'he vist altra vegada, arbre imponent, al peu del Puig Neulós brandint les teves branques. Faig de tardor, se't va mudant l'esguard mirant el cim on guardes la verdor que et fa esvelt i gallard. Del verd al groc, del groc al gris lluent, del temps sadoll al temps avar i eixorc d'aspecte i pensament. En el delit per fermentar la saba, com un obsés torces el tronc fendit d'enyor i de sang balba C.A. Fotos: Puig-Neulós, octubre 2006 i desembre 2007

Sense ser exhaustius, es pot dir que a Catalunya hi ha nacionalistes conservadors, independentistes de dretes, independentistes d’esquerres, socialistes autonomistes, socialistes federalistes, socialistes espanyolistes, ecosocialistes espanyolistes, ecosocialistes independentistes, ecosocialistes federalistes, conservadors autonomistes i conservadors espanyolistes, a més de molts ciutadanas que si se’ls pregunta per quina d’aquestes adscripcions es decantarien no saben què respondre. I últimament proliferen els sobiranistes , a mig camí entre la independència i aquell lloc tan conegut on sempre han manat les dretes nacionalistes. Bé que en nombre molt desigual per cadascuna d'elles, el dissabte van anar a la manifestació persones de bona part d’aquestes adscripcions, i un nombre desconegut de persones que passen d’etiquetes i simplement volen que els serveis públics funcionin. Tots tenien motius de sobres per manifestar-se. Malgrat que la manifestació la va convocar la Plataf...