Despulles

Cada vegada comuniquem la mort d’una manera més asèptica. Les esqueles perden els seus símbols religiosos i sovint no es substitueixen per cap altra referència que pugui tenir un mínim de sentit humá amb relació a la persona morta. Llegeixo en una esquela penjada a la porta del domicili d’un difunt: "XX ha mort als x anys D.E.P. " I res més que em pugui remetre a una qualitat, a un sentiment, a un desig o a una esperança. D.E.P. : descansi en pau. Si perdem els relats de salvació, que tenen a veure amb les ganes de viure plenament, com podem suposar que hi ha un lloc on es pot descansar per sempre ? I encara més: si entenen la mort com un absurd absolut que cal ignorar, com podem desitjar que algú descansi en pau ? Cada cop més reduïm la mort a les simples despulles.