LLuís Llach: "si em dius adéu..."

Podria ser que el concert de Lluís Llach el passat dia 16 al Monumental de Mataró hagués estat per als qui hi assistírem l’última oportunitat d’escoltar-lo en un teatre convencional, almenys amb el format tradicional de concert, donat que com ell mateix diu deixarà de donar concerts d’aquí a pocs mesos. Potser per això el públic no el deixava acabar. Hi havia a l’ambient un aire de comiat de qui ha nodrit l’educació sentimental de la meva generació, i d’alguna altra, amb la seva lírica transparent i mediterrània, el seu inconformisme generós i la seva tènue esperança, amb fites persistents com l’Estaca, Viatge a Ítaca o Campanades a mort. Lluís Llach comença a dir adéu, posa la proa vers la riba del repòs merescut, tot i que com va demostrar (amb un acompanyament instrumental formidable, de saxo, bateria, contrabaix, violoncel, guitarres, acordió i piano electrònic, de so massa metàl-lic per al meu gust) té potència i creativitat per mantenir-se durant molts més anys al punt més alt de l’ona del seu mar musical.

Com sempre, entre cançó i cançó no hi van faltar les seves “prèdiques”, aquesta vegada especialment llargues i preparades. Ens va parlar de tot: del desig, de l’amor, de la solitud, de la tendresa, del buit, de les caigudes i el via crucis de l’Estatut, del ser d’esquerres i nacionalista, del tardofranquisme, de l’amarcord de Verges, i fins de l’ànima de Rouco Varela. Com si llegís una epístola del seu missal desplegat sobre el piano elèctric, oficiant il-luminat al mig de l’escenari, anà desgranant les seves opinions, a voltes iròniques, a voltes crítiques o impotents, entre el consens majoritari d’un públic disposat a identificar-s´hi del tot. On la unanimitat fou absoluta va ser al tram final del concert, quan ja no quedava temps per a la prèdica, només per a l’expressió musical.

Lluís Llach ens ha convençut fa molt de temps, des d’aquell llunyà si véns amb mi. Amb ell continuarem el viatge cap a Ítaca, en tindrem prou amb un desig d’amor, un poble i una barca, i si ens diu adéu voldrem que el dia sigui net i clar, perquè com li passa a ell una llum ens crema als ulls i sempre ens sabrem feliços sentint la seva força.