Cançó de la llum



Ho ets tot : el brotar de la fulla i la flor,
l’arrel feta escorça, el fons i la forma,
els colors dels núvols brollant a la font,
el contorn amable de l’aigua rugosa.

Saltes i no pares amb la tarda dolça,
et filtres, t’amagues i tornes quan vols,
em prens i m’abraces i em beses a l’ombra
fent-se’m fonedissa la pell del teu cos.

Revers transitable vers totes les coses,
del front de l’albada al fons de ponent,
mirall i finestra, claror de les hores,
gràvida certesa dins la nit caient,
quan sobre l’estora de les fulles mortes
s’adorm la fageda en somni indolent.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat