El començament d'una esperança ?

Albert Camus

El 29 d’octubre de 1946 es troben a les afores de París, al Bois de Boulogne, per intercanviar opinions sobre la situació d’Europa després de la guerra i mirar de trobar algun principi d’acció en comú, quatre personatges molt representatius del pensament polític del moment: Arthur Kostler (autor de “El zero i l’infinit”, una amarga denúncia de la violència estalinista), André Malraux (de gran prestigi entre els intel-lectuals gaullistes), Jean- Paul Sartre (simpatitzant de la URSS) i l’escriptor i periodista Albert Camus. Els punts de vista són molt divergents, condicionats per la posició ideològica de cadascun. En un deteminat moment, Sartre sent curiositat per escoltar què pensa Camus, el més jove del grup amb diferència i que s’ha mantingut en silenci tota l’estona. I Camus deixa anar aquesta reflexió, posant punt i final a la trobada: “ No creuen que tots som responsables de la falta de valors ? Si tots nosaltres, que procedim del nietzscheïsme, del nihilisme o del materialisme històric, confesséssim públicament que ens hem equivocat, que existeixen valors morals i que en endavant haurem de fer el que calgui per fonamentar-los i il-lustrar-los, no creuen que això podria ser el començament d’una esperança?”
Camus va recollir aquesta discussió en el seu quadern de notes, tal com recorda Rob Riemen en el llibre “Nobleza de espíritu” (Arcadia)