quadern d'en Cinto Amat

    Es podria dir que en el context de les pressions per a la investidura de Sánchez el president Aragonès ha optat per mirar de guanyar terreny respecte de les exigències de Junts recorrent al mantra del referèndum d’autodeterminació. En el debat de política general de finals de setembre de 2022 va demanar un acord de claredat amb l’Estat seguint la via canadenca per superar el bloqueig de la situació actual, qualificant la proposta com a plenament inclusiva i democràtica, dirigida a independentistes i no independentistes, la més apta i convenient per donar resposta al clam popular per un referèndum que, segons ell, existeix en totes les capes de la població catalana, prescindint de les simpaties partidistes.       Contràriament, però, al que llavors va exposar, ara s’ha decantat per la via escocesa després del lliurament de l’informe dels Experts sobre l’Acord de Claredat. Tot i que l’informe apunta cinc opcions per fer el referèndum, el president ha esc...

    Isaiah Berlin, filòsof i historiador d’idees (1909-1997), va ser la primera persona de família jueva a guanyar una beca a Oxford on exercí de professor durant gran part de la seva vida. Segons explica el seu biògraf i alumne Michael Ignatieff, el setembre de 1948, pocs mesos després de la declaració d’independència d’Israel, Isaiah va escriure a Weizmann (el primer president del nou Estat, entre 1949 i 1952) per deixar-li clar que tot i considerar-se jueu no volia fer dependre la seva vida del nou Estat i que en cap cas tenia la intenció de traslladar-se a viure a Israel. Aquella carta, explica Ignatieff, era una clara expressió de lleialtat i alhora una declaració d’independència envers Weizmann, Israel i el Sionisme.   El primer ministre   David Ben-Gurion va arribar a oferir-li la direcció del Foreign Office israelià per portar-lo a Israel, considerant que l’estil de vida d’Isaiah fora del nou Estat no podia tenir sentit. Isaiah va refusar l’oferta i en e...

    Rosa i Roser, dos noms florint plegats  a la tardor, la Rosa en el record de la rel germinal i la Roser obrint-se esponerosa al roserar on creixen les llavors que un dia vam sembrar.   Aquell passat assaonat de vida és ara el vincle esdevingut lligall d’un pom que no es marceix. En cada Rosa d’aquest temps de tardor flueix la força de la llavor colgada redreçant l’esperança. C.A.   7 d’octubre de 2023.  13è aniversari de la mort de la Rosa i Sant de la Roser