quadern d'en Cinto Amat

La decisió del Ple de la Sala Penal del Tribunal Suprem, en relació amb la refundició de penes sol.licitada pel terrorista Henri Parot (condemant a una pena de 4.797 anys de presó per 26 assassinats consumats i 166 de frustrats), aplica un criteri totalment nou en la redempció de penes pel benefici penitenciari del treball a la presó (un dia per cada dos de treball) o per altres benficis extraordinaris. Fins ara s’havia entès que aquesta redempció de pena s’havia d’aplicar sobre els 30 anys, temps màxim de compliment efectiu segons el Codi Penal de 1973 (d’acord amb el qual va ser condemnat aquest terrorista), de manera que podria sortir en llibertat el 2.011, amb una redempció de pena de poc menys d’un terç del total possible de trenta. Es considerava que els 30 anys passaven a ser una pena autònoma en tot cas, independent del total d’anys que resultessin en l’aplicació estricta del C.Penal per a cada delicte en concret quan hom era jutjat per una sèrie de fets delictius connectats e...

La Consellera Marta Cid s’esforça en arribar a l’acord sobre el pacte educatiu amb els sindicats de l’ensenyament. La mesura més important és l’ampliació de l’horari escolar de la primària pública a sis hores diàries, el que ben administrat hauria de significar una millora del tractament curricular dels alumnes. En definitiva, una mesura d’increment de qualitat de l’escola pública en relació amb la privada i concertada. Més, quan la mesura ve acompanyada de la contractació de 2.500 mestres i la reducció de les hores lectives d’aquests de 25 a 23 hores setmanals, de manera esglaonada, amb una despesa total de quasi 1.200 milions d’euros. Estic convençut de què la majoria dels mestres de primària veuen en bons ulls aquesta millora, i que s’hi esforçaran per portar-la a la pràctica encara que els suposi molts mals de cap en la reorganització horària dels centres. Però el que no arribo a entendre, m’hi posi com m’hi posi, és la reticència que demostren el representants sindicals (USTEC, CC...

Les teves raons foren espurnes esteses que sorgiren del xoc violent de les espases. Et vas armar, i nosaltres, companys il.lusos, et vam ajudar amb el silenci a brandir l’arma fins que aquelles espurnes es tornaren foc encès, arborat i inclement contra la vida, oblidant que sempre la vida és innocent. El poble que tu vols, potser ja no existeix, li has assolat els camps i entenebrit els sommnis quan més necessitava fruir la llibertat.   Víctima cruent de la teva pròpia culpa, no pots desviar el rostre dels qui t’han marcat, cos sobre cos, amb els estigmes de la mort. No cal que et justifiquis: et deixem el plat a taula i la porta oberta perquè si et refàs de la teva covardia puguis veure finalment que no és la venjança el que t’espera, sinó l’alenar serè, l’aire tranquil damunt tots els colors del verd, aquells que un d...

“Adonar-se de la validesa relativa de les conviccions pròpies i, no obstant, defensar-les amb decisió, és el que distingeix un home civilitzat d’un bàrbar” ( J. A. Schumpeter, “Capitalisme, socialisme i democràcia , 1943) “La simplificació és la barbàrie del pensament; la complexitat és la civilització de les idees “ (Noam Chomsky, “Llenguatge i política” , 1979). “Para ese héroe (el Adolescente), para esa barbarie, nuestra época ha creado un sistema pertinente: una economía de la posesión inmediata... ¿Por qué temer a los bárbaros si los bárbaros ya están aquí? ( Rafael Argullol, “El fascismo de la posesión inmediata” , 14 de febrer de 2006)

Ves per on, resulta que la petroliera Repsol Ypf de cop i volta ha perdut el 25% de la seva riquesa, de les seves reserves de cru provades. Els seus gestors al.leguen com a causes de tan sorprenent pèrdua els canvis de marc legal i contractual a Bolívia i Veneçuela (noves lleis d’hidrocarburs i introducció de noves societats mixtes), el comportament no esperat d’alguns jaciments d’Argentina i la incertesa sobre la pròrroga automàtica de certes concessions. En altres paraules, el canvi d’alguns escenaris polítics han tornat l’empresa una mica més pobre. Una prova més de l’enginyeria comptable que infla en segons quines circumstàncies els actius de les empreses creant una riquesa fictícia que de moment provoca la puja en la cotització borsària, l’enriquiment vertiginós d’alguns i, a curt o mig termini, la caiguda sobtada en perjudici dels petits accionistes. Repsol ha contractat equips d’advocats que busquin els responsables de la desaparició d’aquesta riquesa intangible. Tampoc res de ...

Més exactament , la reflexió a què dóna lloc la pel.lícula de M. Haneke (premi al millor director de Cannes 2005 i premi de l’Acadèmia del Cinema Europeu a la millor pel.lícula del 2005) es mouria entorn de la ingerència de la culpa en el temps, culpa individual que parteix d’uns fets concrets que semblen enterrats o totalment oblidats en el passat personal, i culpa col.lectiva metaforitzada o vehiculada a través d’aquests fets concrets que s’estenen a la societat francesa, i europea en general, tot denunciant-ne la indiferència i la pretesa ignorància en relació amb els seus orígens i les seves conseqüències. El mateix Haneke ha afirmat que “volia fer una pel.lícula a partir de la culpa, basada en un adult que s’ha de confrontar amb un fet de la seva infantesa, amb un acte de crueltat exercit sobre un nen algerià, Majid. Els fets que posen en marxa la història esten extrets de l’ocupació d’Algèria per França, però en el pla personal és la història d’una culpa reprimida durant molt...

L'Estatut, sí però no (o a l'inrevés) En aquests temps de corredisses, confusió i expectatives, rebaixem les crispacions i que tornin les devocions per no morir d’emocions: Si l’esquerra no ho esguerra finirà aviat la guerra. Maragall ha perdut comba , li perilla el tripartit, segur que tomba, tomba, tomba, perquè algú l’hi ha fet el llit. Si l’esquerra no ho esguerra finirà aviat la guerra. Artur Mas, la nova estrella, ha trobat els seus papers però per molts és un titella que ha perdut tots els calés. Si l’esquerra no ho esguerra finirà aviat la guerra. Per les hordes de Carod l’Estatut neix boterut, per això ja tant els fot dir-li adéu i tururut. Si l’esquerra no ho esguerra finirà aviat la guerra. Els d’en Saura estan contents d’aquesta terra tan verda, són com els nens innocents que no n’oloren la merda. Si l’esquerra no ho esguerra finirà aviat la guerra. El Piqué volgué plegar però després digué que no, si és més d’aquí que d’allà ja no ho sap el pobrissó. Si l’esquerra...

Una sèrie de dotze caricatures de Mahoma publicades al diari danès Jyllands Posten, reproduïdes en solidaritat pel setmanari norueg Magazinet , ha desencadenat una pluja de protestes en molts països islàmics exigint càstig i correcció als seus autors. El redactor en cap del diari ha explicat que va tenir la idea de demanar a dotze artistes danesos que expressessin amb caricatura com veien ells a Mahoma, a rel d’haver conegut les enormes dificultats d’un escriptor de literatura infantil per trobar un il.lustrador per a un llibre sobre l’Islam. Es podria dir que ha provocat el debat posant el dit a la ferida. No és tant una qüestió de llibertat d’expressió com d’orientació cultural. La llibertat d’expressió s’entén consolidada en les societats democràtiques com un dret fonamental derivat de la llibertat de pensament (a la Constitució la llibertat ideològica és anterior a la llibertat d’expressió), protegit amb un sistema rigurós de garanties que va anar cristal.litzant durant el S.XVII...

Se m’ha estroncat el doll de les paraules. Potser serà que s’han cansat de mi: avorrides de tantes bajanades han optat sàviament per defugir el manyoc de raons entabanades que de fa temps les omplen de verí, les empenyen a cops i a batzegades i les llencen com dards de malferir. M’he quedat sol amb mil raons prenyades, fantasmes cecs i muts, sense destí, que han menyspreat la veu de les paraules i ara de casa em volen fer sortir. Però tornaré enriquit amb nova parla per cuidar-me la llar i defensar-la.

Escoltava aquest matí a la tertúlia de Catalunya-ràdio com l’ Antoni Puigverd es dirigia a Salvador Cardús amb aquesta reflexió: “Ja estic tip que sempre em renyis, no entenc amb virtut de quina superioritat moral pots tractar en Mas de “Pujolet” i a l’Iceta de “passarell” simplement pel fet de pensar o actuar de manera diferent de la que tu penses”. Després la tertúlia, realment interessant, ha continuat amb tota normalitat i fins i tot hi ha hagut acord entre els contertulians en què Catalunya ha de mirar de ser una nació moderna i oberta, un nòdul més en la xarxa europea, i en què la política sempre va a remolc i no per davant de la societat. Quan dos intel.lectuals tan significatius del país com Puigverd i Cardús s’encaren (sense enfrontar-se) amb aquests termes, vol dir que estem immersos en un debat que afecta sensibilitats diferents que per sort són capaces de dialogar però que a cops d’exclusions recíproques, encara que d’inici siguin només exclusions intel.lectuals, pode...

Entra dins la mecánica de la lógica política que CiU, després de forçar la representació de les seves reivindicacions en les negociacions de l’Estatut, hagi buscat la representació final de la foto amb Zapatero per tal que pugui aparèixer Mas com el factor determinant en l’acord definitiu. Prèviament, és clar, el PSC l’hi havia deixat la via lliure una vegada esgotades les seves aportacions als dos cantons de la taula, després de dir-se a si mateix non va plus . L’escenificació de Mas i Duran a la Moncloa és, d’altra banda, la que més convé a Zapatero: qui podrà posar en dubte la bondat de l’acord si CiU és el factor universal davant les Espanyes de tots els acords que es fan i es desfan ? Aquest escenari no és el que més convé a Maragall, però estic segur que el PSC ha deixat que es guarnissin a pleret els detalls de l’escena, perquè temps i raons tindran per demostrar que ells han estat decisius com el qui més. I Esquerra ?. Esperant Godot, que aquesta vegada segur que vindrà. Segur...

Condicionants del finançament actual.- La Constitució (art.157.3) preveu que per mitjà d’una llei orgànica "pugui" regular-se l’exercici de les competències financeres de les Comunitats Autònomes. Que es "pugui", per tant,no vol dir que sigui constitucionalment necessari. Per la seva banda, l’Estatut vigent es va adaptar a aquesta previsó constitucional i en la seva Disposició Addicional setena manifesta que en l’exercici de les competències financeres s’ajustarà al que estableixi aquesta llei orgància estatal. I així estem, juntament amb totes les CCAA de règim comú en aquesta matèria (totes menys Navarra i el País Basc en règim de concert privilegiat i no solidari amb la resta de Comunitats), condicionats per la Llei O. de Finançament de les CCAA ( LOFCA) de 1980, amb les següents característiques : - Regeix el finançament de les CCAA j untament amb l’Estatut de cadascuna d’elles (és a dir, la LOFCA no exclou que cada Comunitat pugui recollir en el seu Estatut ...

Tots els papers escrits són actes de comunicació i tenen vocació de presència universal, però es troben indissolublement units al lloc on s’han originat. La censura mutila la vocació de presència, i l’arrabassament del seu lloc d’origen per la força n’estronca la font de creació . Com en tantes altres coses, el seu origen concret no està renyit amb la seva vocació de presència. Tornen els papers de Salamanca a l’origen d’on van ser arrabassats i utilitzats pel franquisme amb la finalitat de destruir-ne la voluntat de comunicació per a la que havien estat creats. Un simple acte de justícia: els papers tornen al seu lloc i els seus legítims propietaris es reconcilien amb la seva història concreta. Ara caldrà reconciliar també les persones, tornar a ajustar sentiments oposats. Perquè tots els papers creats honestament parlen sempre amb bonhomia dels llocs on s’han originat. Fins i tot els papers més eixuts transparenten a vegades la bellesa dels racons que els han produït, com ara la sen...

16/01/06 : Montilla diu al programa "La nit al dia" de TV3, que condueix la Mònica Terribas, que els va faltar sensatesa al confeccionar la proposta d'Estatut, i que van ser poc curosos . Se l'hi endevina que comença a patir de "estatutitis", malaltia infecciosa que se li pot agreujar si les negociacions sobre l' Estatut acaben malament. 17/01/06 : al mateix programa, Piqué diu que mostra el seu respecte pel treball inútil (es refereix als esforços per l'Estatut) fet per la resta de partits polítics. D'aquí uns dies po t patir un atac d'eufòria si no hi ha acord, i perdre la part de respecte que li queda, o bé ser atacat pel virus mutat de "vidalquadritis" si arriba l'acord, en quin cas l'hi sobrevindria, com a símptoma més lleu, una "picor" que difícilment es podria treure de sobre. S'entre-veuen altres afeccions associades a la borrasca estatutària.

El Títol V de la proposta de nou Estatut ( arts 174 a 201 ) conté el nucli dur de la posició de la Generalitat com instància de poder respecte de l’Estat, les altres comunitats autònomes, la Unió Europea i la política exterior. S’hi veu un esforç notable per configurar una privilegiada relació bilateral que mira de marcar de prop la intervenció de l’Estat . Alguns hi veuen un plantejament més confederal que federalista. PRINCIPIS .- Es desenvolupen en aquest Títol els principis del l’article 3.1 de la mateixa proposta: lleialtat institucional; reconeixement de què la Generalitat és Estat; principi d’autonomia; principi de plurinacionalitat de l’Estat i principi de bilateralitat sense excloure els mecanismes de participació multilateral. Per això es parteix de la col.laboració i de l’ajuda mútua en l’exercici de les competències respectives, a través de convenis tant amb l’Estat com amb les altres comunitats, amb els límits respecte d’aquests últims de la comunicació a les Corts gener...

Els naps d'Arenys La celebració de la nit de naps a Arenys de Mar, que consisteix en penjar naps als balcons i finestres de les noies, o cols a les dels nois, durant la nit de reis, és una tradició pobra de per si, que en comptes d’enriquir-se amb aportacions imaginatives més aviat ha anat degenerant any rere any en actes de bretolades, algunes considerables, com destruir mobiliari urbà, arrencar senyals de trànsit, efectuar pintades de forma sistemàtica, desplaçar els contenidors d’escombraries col-locant-los al centre dels carrers, o fins i tot temeràriament al centre de la carretera, amb greu perill per als usuaris de la via pública. I sé de què parlo perquè professionalment vaig haver de defensar fa anys els drets d’un usuari que en xocar frontalment amb la seva motocicleta contra un contenidor situat al mig de la carretera quan anava a treballar va sofrir lesions i seqüeles importants. La policia local es veu desbordada i ha de recórrer a l’auxili dels mossos d’esquadra. Aque...

Sobre les opinions dels “confidencials” de torn, de tota mena i espècie, sobre si hi haurà o no acord per l’Estatut, es podrien dir moltes coses, i no totes positives, ja que s’estan transformant en una colla de xafarders de poble o de barri que sense base es vanten de saber més que ningú, una seudocategoria de petits poders fàctics i mediàtics que presumeixen de dominar la realitat, de conèixer el que hi ha rere les pantomimes o els tripijocs de titellaires a què redueixen la política, deixant anar una commiserativa mirada d’indulgència sobre els ignorants i ingenus espectadors de la platea, que som la majoria. Per això vull exercir de ciutadà responsable i no de confidencial xafarder, i m’atreveixo a sostenir que hi ha dades objectives, i no suposicions més o menys ben o malintencionades, per pensar que potser estem en la via de l’acord entorn de l’Estatut. Quan Mas diu que el que és fonamental en el finançament que es proposa des de Catalunya és la preeminència de la Generalitat en ...

Quan ja es donava per suposat que l’exèrcit tenia assumit de fa molts anys la seva funció constitucional de vetllar per la democràcia, resulta que el cap de les forces terrestres, el tinent general José Mena Aguado, ens aigualeix la festa tot fent honor als seu cognom i a la recalcitrant condició antidemocràtica d’una part dels professionals d’alta graduació de l’exèrcit. I es permet donar-nos una lliçó constitucional advertint-nos que l’exèrcit està per sobre de la Constitució i és el garant de la democràcia, de manera que hauria d’intervenir si l’Estatut s’aprovés tal com s’ha presentat. Senyor tinent general: s’aprovi com s’aprovi l’Estatut, seguint els tràmits democràtics i respectant les majories previstes, vostè no hi té res a dir, que per això la institució que representa està al servei de la democràcia i no al revés. Qui ha posat aquest tinent general en un lloc de tanta responsabilitat? L’atzagaiada és massa grossa per no treure’n conseqüències. És urgent una feina de recic...

L’exposició " Perecoll, 30 anys de negre" a l’Ateneu de la Caixa Laietana m’ha fet pensar en el cas clínic que comenta el neuròleg Oliver Sacks ( "El cas del pintor cec al color", dins l’obra "Un antropòleg a Mart", Ed. Anagrama), l’experiència d’un artista de bastant d’èxit que als seixanta-cinc anys va patir una acromatopsia, dolència molt inusual que consisteix en una ceguesa total als colors per una lesió cerebral, com a conseqüència d’un accident d’automòbil. El Senyor I. va passar a veure el món només en blanc i negre, o més exactament en una gamma que anava dels grisos pàl.lids als més intensos i totalment foscos; havia perdut el coneixement dels colors, ell que havia treballat tota la vida amb els colors. La seva desesperació a l’hora de transmetre com era el seu món el va portar a crear una habitació totalment grisa, un univers gris, al seu estudi. Després de fracassar en un primer intent per continuar creant amb el que li quedava de la memòria...

El Cesc em diu que trïi les cinc millors notícies de l’any, seguint la moda cibernètica entre usuaris. Posat a triar, ara que acompleixo justament un any de blocaire, veig que les millors notícies són les que no es reflecteixen en el blog, com ara la graduació de l’Elena en logopèdia a Blanquerna i l’acabament del màster del Francesc en economia pública a la London School. Fent inventari d’aquest primer any de blocaire, anant una mica al fons, m’adono que no hi puc distingir notícies "bones". Tal com vénen reflectides en els comentaris que he anat desgranant al llarg de l’any, amb més bona voluntat que encert, totes em porten al terreny dels límits o de la frontera, a vegades ominosament tancats o insuperables, i a vegades oberts a possibilitats més o menys plausibles. Límits davant els desastres naturals : la solidaritat desencadenada pel Tsunami , els terratrèmols de Pakistà i Centramèrica , els incendis de residències de París amb víctimes infantils sobretot, la inundació...