quadern d'en Cinto Amat

Se m’ha estroncat el doll de les paraules. Potser serà que s’han cansat de mi: avorrides de tantes bajanades han optat sàviament per defugir el manyoc de raons entabanades que de fa temps les omplen de verí, les empenyen a cops i a batzegades i les llencen com dards de malferir. M’he quedat sol amb mil raons prenyades, fantasmes cecs i muts, sense destí, que han menyspreat la veu de les paraules i ara de casa em volen fer sortir. Però tornaré enriquit amb nova parla per cuidar-me la llar i defensar-la.

Escoltava aquest matí a la tertúlia de Catalunya-ràdio com l’ Antoni Puigverd es dirigia a Salvador Cardús amb aquesta reflexió: “Ja estic tip que sempre em renyis, no entenc amb virtut de quina superioritat moral pots tractar en Mas de “Pujolet” i a l’Iceta de “passarell” simplement pel fet de pensar o actuar de manera diferent de la que tu penses”. Després la tertúlia, realment interessant, ha continuat amb tota normalitat i fins i tot hi ha hagut acord entre els contertulians en què Catalunya ha de mirar de ser una nació moderna i oberta, un nòdul més en la xarxa europea, i en què la política sempre va a remolc i no per davant de la societat. Quan dos intel.lectuals tan significatius del país com Puigverd i Cardús s’encaren (sense enfrontar-se) amb aquests termes, vol dir que estem immersos en un debat que afecta sensibilitats diferents que per sort són capaces de dialogar però que a cops d’exclusions recíproques, encara que d’inici siguin només exclusions intel.lectuals, pode...

Entra dins la mecánica de la lógica política que CiU, després de forçar la representació de les seves reivindicacions en les negociacions de l’Estatut, hagi buscat la representació final de la foto amb Zapatero per tal que pugui aparèixer Mas com el factor determinant en l’acord definitiu. Prèviament, és clar, el PSC l’hi havia deixat la via lliure una vegada esgotades les seves aportacions als dos cantons de la taula, després de dir-se a si mateix non va plus . L’escenificació de Mas i Duran a la Moncloa és, d’altra banda, la que més convé a Zapatero: qui podrà posar en dubte la bondat de l’acord si CiU és el factor universal davant les Espanyes de tots els acords que es fan i es desfan ? Aquest escenari no és el que més convé a Maragall, però estic segur que el PSC ha deixat que es guarnissin a pleret els detalls de l’escena, perquè temps i raons tindran per demostrar que ells han estat decisius com el qui més. I Esquerra ?. Esperant Godot, que aquesta vegada segur que vindrà. Segur...

Condicionants del finançament actual.- La Constitució (art.157.3) preveu que per mitjà d’una llei orgànica "pugui" regular-se l’exercici de les competències financeres de les Comunitats Autònomes. Que es "pugui", per tant,no vol dir que sigui constitucionalment necessari. Per la seva banda, l’Estatut vigent es va adaptar a aquesta previsó constitucional i en la seva Disposició Addicional setena manifesta que en l’exercici de les competències financeres s’ajustarà al que estableixi aquesta llei orgància estatal. I així estem, juntament amb totes les CCAA de règim comú en aquesta matèria (totes menys Navarra i el País Basc en règim de concert privilegiat i no solidari amb la resta de Comunitats), condicionats per la Llei O. de Finançament de les CCAA ( LOFCA) de 1980, amb les següents característiques : - Regeix el finançament de les CCAA j untament amb l’Estatut de cadascuna d’elles (és a dir, la LOFCA no exclou que cada Comunitat pugui recollir en el seu Estatut ...

Tots els papers escrits són actes de comunicació i tenen vocació de presència universal, però es troben indissolublement units al lloc on s’han originat. La censura mutila la vocació de presència, i l’arrabassament del seu lloc d’origen per la força n’estronca la font de creació . Com en tantes altres coses, el seu origen concret no està renyit amb la seva vocació de presència. Tornen els papers de Salamanca a l’origen d’on van ser arrabassats i utilitzats pel franquisme amb la finalitat de destruir-ne la voluntat de comunicació per a la que havien estat creats. Un simple acte de justícia: els papers tornen al seu lloc i els seus legítims propietaris es reconcilien amb la seva història concreta. Ara caldrà reconciliar també les persones, tornar a ajustar sentiments oposats. Perquè tots els papers creats honestament parlen sempre amb bonhomia dels llocs on s’han originat. Fins i tot els papers més eixuts transparenten a vegades la bellesa dels racons que els han produït, com ara la sen...

16/01/06 : Montilla diu al programa "La nit al dia" de TV3, que condueix la Mònica Terribas, que els va faltar sensatesa al confeccionar la proposta d'Estatut, i que van ser poc curosos . Se l'hi endevina que comença a patir de "estatutitis", malaltia infecciosa que se li pot agreujar si les negociacions sobre l' Estatut acaben malament. 17/01/06 : al mateix programa, Piqué diu que mostra el seu respecte pel treball inútil (es refereix als esforços per l'Estatut) fet per la resta de partits polítics. D'aquí uns dies po t patir un atac d'eufòria si no hi ha acord, i perdre la part de respecte que li queda, o bé ser atacat pel virus mutat de "vidalquadritis" si arriba l'acord, en quin cas l'hi sobrevindria, com a símptoma més lleu, una "picor" que difícilment es podria treure de sobre. S'entre-veuen altres afeccions associades a la borrasca estatutària.

El Títol V de la proposta de nou Estatut ( arts 174 a 201 ) conté el nucli dur de la posició de la Generalitat com instància de poder respecte de l’Estat, les altres comunitats autònomes, la Unió Europea i la política exterior. S’hi veu un esforç notable per configurar una privilegiada relació bilateral que mira de marcar de prop la intervenció de l’Estat . Alguns hi veuen un plantejament més confederal que federalista. PRINCIPIS .- Es desenvolupen en aquest Títol els principis del l’article 3.1 de la mateixa proposta: lleialtat institucional; reconeixement de què la Generalitat és Estat; principi d’autonomia; principi de plurinacionalitat de l’Estat i principi de bilateralitat sense excloure els mecanismes de participació multilateral. Per això es parteix de la col.laboració i de l’ajuda mútua en l’exercici de les competències respectives, a través de convenis tant amb l’Estat com amb les altres comunitats, amb els límits respecte d’aquests últims de la comunicació a les Corts gener...

Els naps d'Arenys La celebració de la nit de naps a Arenys de Mar, que consisteix en penjar naps als balcons i finestres de les noies, o cols a les dels nois, durant la nit de reis, és una tradició pobra de per si, que en comptes d’enriquir-se amb aportacions imaginatives més aviat ha anat degenerant any rere any en actes de bretolades, algunes considerables, com destruir mobiliari urbà, arrencar senyals de trànsit, efectuar pintades de forma sistemàtica, desplaçar els contenidors d’escombraries col-locant-los al centre dels carrers, o fins i tot temeràriament al centre de la carretera, amb greu perill per als usuaris de la via pública. I sé de què parlo perquè professionalment vaig haver de defensar fa anys els drets d’un usuari que en xocar frontalment amb la seva motocicleta contra un contenidor situat al mig de la carretera quan anava a treballar va sofrir lesions i seqüeles importants. La policia local es veu desbordada i ha de recórrer a l’auxili dels mossos d’esquadra. Aque...

Sobre les opinions dels “confidencials” de torn, de tota mena i espècie, sobre si hi haurà o no acord per l’Estatut, es podrien dir moltes coses, i no totes positives, ja que s’estan transformant en una colla de xafarders de poble o de barri que sense base es vanten de saber més que ningú, una seudocategoria de petits poders fàctics i mediàtics que presumeixen de dominar la realitat, de conèixer el que hi ha rere les pantomimes o els tripijocs de titellaires a què redueixen la política, deixant anar una commiserativa mirada d’indulgència sobre els ignorants i ingenus espectadors de la platea, que som la majoria. Per això vull exercir de ciutadà responsable i no de confidencial xafarder, i m’atreveixo a sostenir que hi ha dades objectives, i no suposicions més o menys ben o malintencionades, per pensar que potser estem en la via de l’acord entorn de l’Estatut. Quan Mas diu que el que és fonamental en el finançament que es proposa des de Catalunya és la preeminència de la Generalitat en ...

Quan ja es donava per suposat que l’exèrcit tenia assumit de fa molts anys la seva funció constitucional de vetllar per la democràcia, resulta que el cap de les forces terrestres, el tinent general José Mena Aguado, ens aigualeix la festa tot fent honor als seu cognom i a la recalcitrant condició antidemocràtica d’una part dels professionals d’alta graduació de l’exèrcit. I es permet donar-nos una lliçó constitucional advertint-nos que l’exèrcit està per sobre de la Constitució i és el garant de la democràcia, de manera que hauria d’intervenir si l’Estatut s’aprovés tal com s’ha presentat. Senyor tinent general: s’aprovi com s’aprovi l’Estatut, seguint els tràmits democràtics i respectant les majories previstes, vostè no hi té res a dir, que per això la institució que representa està al servei de la democràcia i no al revés. Qui ha posat aquest tinent general en un lloc de tanta responsabilitat? L’atzagaiada és massa grossa per no treure’n conseqüències. És urgent una feina de recic...

L’exposició " Perecoll, 30 anys de negre" a l’Ateneu de la Caixa Laietana m’ha fet pensar en el cas clínic que comenta el neuròleg Oliver Sacks ( "El cas del pintor cec al color", dins l’obra "Un antropòleg a Mart", Ed. Anagrama), l’experiència d’un artista de bastant d’èxit que als seixanta-cinc anys va patir una acromatopsia, dolència molt inusual que consisteix en una ceguesa total als colors per una lesió cerebral, com a conseqüència d’un accident d’automòbil. El Senyor I. va passar a veure el món només en blanc i negre, o més exactament en una gamma que anava dels grisos pàl.lids als més intensos i totalment foscos; havia perdut el coneixement dels colors, ell que havia treballat tota la vida amb els colors. La seva desesperació a l’hora de transmetre com era el seu món el va portar a crear una habitació totalment grisa, un univers gris, al seu estudi. Després de fracassar en un primer intent per continuar creant amb el que li quedava de la memòria...

El Cesc em diu que trïi les cinc millors notícies de l’any, seguint la moda cibernètica entre usuaris. Posat a triar, ara que acompleixo justament un any de blocaire, veig que les millors notícies són les que no es reflecteixen en el blog, com ara la graduació de l’Elena en logopèdia a Blanquerna i l’acabament del màster del Francesc en economia pública a la London School. Fent inventari d’aquest primer any de blocaire, anant una mica al fons, m’adono que no hi puc distingir notícies "bones". Tal com vénen reflectides en els comentaris que he anat desgranant al llarg de l’any, amb més bona voluntat que encert, totes em porten al terreny dels límits o de la frontera, a vegades ominosament tancats o insuperables, i a vegades oberts a possibilitats més o menys plausibles. Límits davant els desastres naturals : la solidaritat desencadenada pel Tsunami , els terratrèmols de Pakistà i Centramèrica , els incendis de residències de París amb víctimes infantils sobretot, la inundació...

Són dos quarts de dotze de la nit del 23 de desembre. Fa un fred que pela. Una colla de “carrosses”, llevat d’honroses excepcions, fem cua per entrar a la discoteca Privat de Mataró on ens espera l’espectacle de recitat i nadales de Pau Riba i el grup De Mortimers , mentre la jovenalla surt animadament de la sessió discotequera de la tarda-nit. Comença l’espectacle. Pau Riba amb la seva guitarra, vestit amb una samarra sense mànigues, amb dos cors vermells sargits a la pitera, simulant la indumentària d’un més aviat precari pastor galàctic que apareix enmig de poca llum, en un ambient una mica fred, el més semblant a la cova d’un pessebre improvisat a corre-cuita. Com si es tractés de la redescoberta de les narracions de la infància de Jesús, que van donar lloc al relat del naixement en els Evangelis, Pau Riba ens introdueix a la seva original versió galáctica-futurista: ” El temps és circular i els fets històrics es repeteixen en cicles molt amplis però mesurables” , i per això “ hi...

Josep i Maria, la mula i el bou, l'infant que se'ls mira, l'estel que camina quan ja res es mou. Vora la pallissa, en arrencar el vol per portar la nova, l'àngel es commou veient l'alegria del pastor que admira la beutat del noi. Tot resta suspès d'un fil de bonança que bressola l'aire, signe reclinat a la menjadora, regust d'esperança d'aquesta hora dolça, lliure de reclams, il.lusió encarnada en les meves mans. Frontal de Santa Maria d'Avià

Les matèries de les competències.- De l’ article 116 a l’article 173 la proposta concreta matèria per matèria els àmbits del que correspon a la Generalitat com a competència exclusiva, compartida o executiva. Van de l’agricultura a la vídeovigilància, passant per l’aigua, les associacions, la caça, les Caixes d’Estalvi, el comerç, les consultes populars, el consum, les cooperatives, les corporacions professionals, el crèdit i la banca, la cultura, les denominacions d’origen, el dret civil i processal, l’educació, la protecció civil, l’energia, l’esport i el lleure, l’estadística, la funció pública, l’habitatge, la immigració, la indústria, les infraestructures de transport i comunicació, el joc i espectacles, la joventut, la llengua pròpia, el medi ambient, els mercats de valors, els mitjans de comunicació social, el notariat i els registres, les obres públiques, l’ordenació del territori, l’organització de les administracions públiques catalanes i territorial, la planificació de l’...

Ha mort Julián Marías , un dels últims filòsofs i humanista que ens quedava, deixeble d’ Ortega i Zubiri, en la línia d’interpretació de la realitat dels intel-lectuals cristians com Aranguren i Pedro Laín, perseguit, empresonat i prohibit pel franquisme de la posguerra civil, denunciat per qui havia estat, aparentment, un dels amics més íntims. El seu fill Javier Marías , potser un dels millors novel.listes de parla castellana del moment, posa en boca del seu pare aquesta reflexió sobre el temps passat, com un escenari de memòria i de judici, en la seva novel.la "Baile y sueño " (2ª part de "Tu rostro mañana" ): " Y qué increible desperdicio…No sé. Se recuerda y no se cree. A veces me parece mentira haber vivido todo eso. Uno no ve el porqué, sobre todo, al cabo de los años cuesta aún más verlo. Nada de lo grave parece nunca tan grave, al cabo del tiempo. No para iniciar una guerra, desde luego, figúrate, resultan siempre desproporcionadas, cuando se las mir...

Per evitar que una futura interpretació restrictiva limiti l’abast de les competències, la proposta aborda una doble preocupació : a) establir una tipologia de competències, que és tant com delimitar-ne conceptualment el significat precís sense possibilitat d’equívocs quan en endavant es parli de competència exclusiva, compartida amb l’Estat o executiva, i b) concretar amb el màxim detall el contingut de totes i cadascuna de les competències, el que significa preveure, fins més enllà del que potser és recomanable en un text d’aquesta naturalesa, totes les eventualitats que es puguin produir en el transcurs de l’elaboració de les normes i de la seva reglamentació i execució. Alguns veuen en aquest detallisme la traducció d’un afany intervencionista en tots els camps de la vida social, cultural i econòmica del país, una voluntat potser excessiva d’arribar a tots els racons. Cal, però, recordar, com ha fet el catedràtic Carles Viver, que la proposta no preveu cap intervenció que no est...

En un recent reportatge de notable contingut humà sobre les condicions socials i econòmiques de Ciutat Vella, el periodista Martí Gómez escrivia : “L’educadora m’explicava que ara, com fa divuit anys, aquests pobres són tan dignes, estan tan impregnats d’una cultura, que fins paguen cada mes la pòlissa d’enterrament encara que es quedin sense menjar, amb lo barat que resulta esperar de cos present que l’Ajuntament carregui amb el mort. Aquí estan, silenciosos, esperant la seva hora, amb la pòlissa de l’enterrament ben a la vista sobre el vell aparador del menjador. No fos que la mort arribés sense avisar”. En el mateix diari, unes pàgines més endavant, una crònica de societat informava que l’empresa Algordanza Ibérica, amb seu a Barcelona, ofereix la possibilitat de convertir entre 300 i 500 grams de les cendres de qualsevol cadàver en un diamant de color blavós, d’aproximadament un quirat, depenent del percentatge de carboni de les cendres, mitjançant un procés de grafitització a alt...

El Títol IV de la proposta de nou Estatut sobre les competències, tant per la seva extensió (articles 110 a 173) com pel seu contingut, es pot considerar, juntament amb la part destinada al finançament, com la zona nuclear o més important de la proposta. En matèria tan important podríem dir que fins ara ha passat allò que "l’Estatut i la Constitució proposen i el Govern central i el Tribunal Constitucional disposen". L’Estatut i la Constitució proposen … En l’Estatut vigent el tema de les competències ja és el més important: l’actual article 9 defineix 34 competències exclusives de la Generalitat, i els articles 10 i 11 preveuen el desenvolupament legislatiu i l’execució de les bases establertes per l’Estat, així com altres competències exclusives en matèria econòmica, dins les bases i l’organització de l’activitat econòmica general i la política monetària de l’Estat, fins arribar a determinar que "la Generalitat participarà en la gestió del sector públic econòmic ...

En un llarg article d’avui a El País ("Parece mentira") el President Maragall toca, com li acostuma a passar, moltes tecles i algunes no contribueixen precisament a l’harmonia del conjunt. Ve a ser una reflexió sobre la falta d’entesa amb la qüestió, diguem-ne, catalana, falta d’entesa ationada des de sectors propers al PP, des del mateix PP, amb la passivitat, i en casos la connivència, de sectors progressistes dels quals sembla que ara ens sorprèn el seu escàs o nul feeling pel nacionalisme català. Subscriuria per separat tot el que diu el President, però la forma d’expressar-ho i relacionar-ho em crea una certa incomoditat. No m'acaba d'agradar la generalització del recurs literari-retòric de l’expressió "sembla mentida". És un recurs que pot significar una sorpresa majúscula davant una reaccció no esperada (segurament aquesta és la intenció de l’article) però també pot recordar la posició de qui després de discutir acaloradament sent que ha acabat els ...