quadern d'en Cinto Amat

    Pregària   Per cada il·lusió marcida em colpeix més greu tristor. Quan tot m’haurà fet fallida em rebutjareu, Senyor?   Ja la força no perdura i la llum se’m va apagant, ja la terra es torna dura i el llast esdevé pesant.   Quins camins jo seguiria, qui tindré de companyia per eixir de la foscor? Feu-me Vós mateix de guia, que no em perdi per la via i doneu-me més claror. B.A. (“Ferides d’amor” 1984)     Emmaús   Rere el divendres sant d’un món que empal·lideix, la veu del desencís acull el vianant, a l’únic foraster que ignora el que ha passat als ulls dels que caminen fugint del seu fracàs: “et pots quedar amb nosaltres, que el dia s’enfosqueix”. Entra, doncs, a l’hostal i amb ells s’asseu a taula. Aturen la conversa, i quan parteix el pa   en el gest compartit retroben la paraula.   Al caliu del que parlen es crea l'avidesa, mentre s’obren els ulls, d’entendre el...

      Desolació   Abans tan ben conreada aquesta terra estimada que s’estén al meu entorn, amb l’encís de la brotada, l’esperança de l’anyada i l’afany de cada jorn.   Ara veig les soques tortes, les branques seques i mortes i l’ermot sense verdor. Quan s’ha apagat la foguera em porta la venteguera del bosc cremat la fortor.   Si miro la llunyania no em dona gens d’alegria un paisatge tan gris. Les cases uniformades, les masies enrunades, no sembla el nostre país.   En la feixa no llaurada, a la vinya abandonada i en el camp sense sembrat, hi ha una vida turmentada, una il·lusió profanada i el fracàs en el combat. B.A. (“Ferides d’amor” 1984)     Can Vives del Montnegre   Les parets de Can Vives mai no acaben de caure. A la banda més alta un rellotge de sol ja fa anys que descompta l’ensulsiada del temps sobre l’era verdosa, però conserva el record de les hores marca...