Ametller

Ametller Amb l'antiga certesa que mai no pot fallar, és sempre l’ametller a la feixa llaurada qui fa lluir l’hivern allargant-nos les mans de la flor primerenca i la fruita esperada. És l’arbre precursor tot revestit de blanc, company plaent del fred i fins de la gebrada quan del somni florit en fa un nou despertar acaronat pel bes suau de la rosada. Nunci de primavera i últim herald d’hivern, li escau en l’entretant l’esclat i la promesa, la resplendent bellesa que acoloreix les branques i l’espera calmosa del fruit a l’entretemps, fins que arribi setembre i s’empleni d’ametlles esvanint-se les flors en clofolles tardanes. C.A.