quadern d'en Cinto Amat

      Avui aquest blog ( cintoamat.blogspot.com ) compleix 20 anys. 1.536 entrades publicades (i amb aquesta 1.537), entre el 14 de gener de 2005 i el 14 de gener de 2025. Vaig començar amb la intenció de donar pas a les ganes d’escriure comentant críticament alguns esdeveniments de l’actualitat, a més de fer aportacions personals de tipus literari. A mida que intentava fer-ho em vaig anar adonant que el seguiment es concretava en bona mesura, probablement per la inèrcia de la dedicació professional a l’exercici de l’advocacia, a l’àmbit dels esdeveniments polítics i socials més immediats, sense perdre de vista altres àmbits més personals.    Aquesta immediatesa ha resultat a estones molt feixuga, fins al punt de qüestionar-me que potser no valia la pena continuar la conversa que mantenia amb els fets, que sempre és una conversa amb mi mateix per aclarir-me i mirar d’ordenar idees i conviccions i que trasllado a la xarxa. De tota manera el blog em proporcio...

 L’octubre de 2009, quan el Barça encadenava títols sota la direcció de Josep Guardiola, Joan Laporta lluïa les ínfules polítiques aprofitant la seva presidència. L’any anterior havia superat una moció de censura en la que més d’un 60% dels socis participants van   mostrar el desacord en la seva gestió, sense arribar al 66’6% necessari per fer-la efectiva. Tot i continuar en el càrrec fins al juny de 2010, aquell càstig el va estimular a fer públiques les seves ambicions polítiques catapultat pel èxits esportius de l’equip. Durant la tradicional marxa de torxes del 15 d’octubre de 2009 proclamava que eren moments de no demanar perdó davant dels que tracten els catalans amb intransigències. Era el moment d'aixecar-se.    El mes següent no es va resistir a insinuar-se com a líder d’un futur projecte polític en una trobada de la Fundació Catalunya Oberta, propera a Convergència Democràtica. Si es necessita un líder , deia, potser m’ho podria plantejar. Segons ell...