quadern d'en Cinto Amat

  Viure   Els fantasmes recordem, els portem a la memòria i encara que els rebutgem són part de la nostra història.   És el cos que s’ha envellit mes l’ànima sempre és jove, immortal com l’infinit i l’afany de vida nova.   Malgrat la por de sofrir mai del tot volem morir i resistim l’agonia. Retenim cada moment que ens dugui un alleujament i una espurna d’alegria.   B.A. (“De la font als estels” 1986)      Temps de tardor   La tardor transparenta de nou absència i vida com una mà que es tanca per tot seguit obrir-se colgant noves llavors als solcs de les antigues, allà on el buit nodreix la planta pressentida.   La llum de la tardor ens enfondeix el viure tot enllaçant les rels creixent al meu veral amb l’única claror que uneix sembra i collita en terra amorosida per la saó dels anys.   Octubre va teixint els vincles d’aquest temps, l’estímul del record i el g...

      Després de les Sentències del TEDH contra els recursos interposats per alguns dels protagonistes del procés, de 27 de febrer de 2025 i maig de 2019, es produeix ara una tercera resolució del mateix Tribunal no donant lloc als recursos de Junqueras, Turull i Sánchez que van denunciar la vulneració   dels seus drets de representació política per l’empresonament preventiu dictat durant el judici.    Els arguments d’aquesta última sentència, per unanimitat, es troben ben resumits aquí , però sobretot cal llegir el text íntegre de la resolució feta pública pel mateix tribunal per adonar-se de la contundència dels mateixos que parteixen d’una anàlisi molt acurada dels fets del procés des dels seus inicis, el 2012.   Tanta contundència i tanta unanimitat m’han sorprès. En els arguments dels recurrents (que es poden llegir aquí també resumits) hi havia prou fets i prou motivació jurídica per donar lloc, almenys en part, a algun dels recursos, o s...

   Avui fa trenta anys, el vespre del 4 de novembre de 1995, al final d’una concentració a Tel Aviv convocada pel partits d’esquerres i el moviment   Shalom Ahshav   ( “Pau ara” ), sota el lema “Per la pau, contra la violència” , Isaak Rabin fou abatut a trets per Yigal Amir, un activista fonamentalista de la colonització il·legal a Cisjordània que poc després va manifestar que havia obrat per mandat diví, amb el propòsit d’eliminar “un traïdor al poble jueu”. En aquella concentració de més de 100.000 persones Rabin havia proclamat : “He estat soldat durant 27 anys. He fet la guerra mentre no hi havia possibilitats de pau. Crec que ara hi ha una oportunitat per a la pau i hem d’aprofitar-la”. El llavors ministre d’assumptes exteriors, Shimon Peres, que l’acompanyava, va dir que en aquella concentració “Rabin era el més feliç dels homes perquè era el dia més bonic de la seva vida”.    Aquella oportunitat de pau de què parlava Rabin eren els acords del...