quadern d'en Cinto Amat

  Dol   Barques a la posta enfilen la nit amb colors de rosa per cosir el neguit de l’aigua reclosa i el dol infinit.   Cosim la tristor i esperem l’onada que allunyi el dolor i apropi l’albada al clos de claror que ens serà tornada.   C.A.   29 d’octubre de 2024 4 anys sense la Pilar

  Càntic del sol. Joan Miro     40 anys, un càntic   El ritme del teu temps batega en els poemes estrofa rere estrofa, als versos que són flaire quan diuen el teu nom i parlen de nosaltres, de mar i roses noves, d’absències i presències.   Escolto en cada vers la música dels anys alçant-se temps amunt amb força i tons pausats, un embolcall de veus unint-se en un sol cant tot celebrant la vida que brolla pas a pas.   En els anys que vindran l’entonaran les filles, hi trobaran ressons de la primera infància, cadències relligades als pares i als cosins i als camins del futur harmonitzant-te els dies, la llarga melodia que encetes als quaranta amb les notes apreses del que ara estàs vivint.   C.A.   40 anys de l’Elena. 25 d’octubre de 2024  

      Dijous passat vaig anar   a la presentació de les memòries del sacerdot, mestre i company Josep Hortet, al Seminari de Barcelona. Porten per títol “La nostra història, la meva joia” i són en realitat un relat autobiogràfic amb una riquesa de detalls i de matisos que t’enganxen en cadascun del sis capítols de què consta el llibre ( infància i creixement, la joventut, treball educatiu, treball comunitari i diocesà, la grandesa corrent i camí avançat ), de 1937 a 2024.    El detall del relat autobiogràfic combina les dades personals amb contínues reflexions sobre el sentit de les seves accions, del seu progrés vital com educador, coordinador i dinamitzador de la vida comunitària a la diòcesi de Barcelona, en el context de la història social i política del país. Més enllà de l’interès que el llibre pot tenir, i penso que ha de tenir, en els ambients de la comunitat eclesial, val molt la pena tenir-lo en compte en l’àmbit de les relacions Església-soc...