quadern d'en Cinto Amat

Al final de l’estiu retornaven com sempre les jornades més dolces que havien madurat com el raïm als ceps de l’anyada novella que l’esforç i la sort ens havien salvat. Fermentaven als cups totes les esperances curullades al bast o al carro amb portadores pels camins de la serra fins al celler de casa on es filtrava el most amb les rapes untuoses. El vi es feia a les bótes com la sang a les venes i amb el gust de la terra que deixava anar l’aire oblidàvem a tragos tot el pes de les penes que a la fi es transvasaven de les vinyes a l’ànima. El porró a la taula era un pàmpol de vidre esperant aixecar-se i veremar-nos per dintre.    C.A.

Sant Salvador d’Irgo Al mirador d’Irgo, Sant Salvador té l’aire d’una ermita de joguina que algú va col.locar dalt del turó perquè hi juguin el vent i la boirina. C.A. Irgo, Alta Ribagorça Santa Maria de Cardet A l’altar de Cardet és la dona qui mana, i amb l’esplet de natura que corona la Verge la veritat més profunda se li asseu a la falda tot donant-nos a llum una tendra bellesa. C.A. Església romànica de Sta Maria de Cardet Vall de Boí

Un camió al caire de l’abisme, fregant el buit sobre el pont Morandi sobtadament obert al parabrisa, conté l’alè en el vòrtex del pànic. En el petit espai de la cabina blava com el Ligur de l’escenari una sola mirada esfereïda viu el vertigen de l’absurd i el tràgic. Enllà de l´amenaça del terror que es cova i s’ensinistra durant anys en racons insondables de la ment, ens tenallen la por i la corrupció dins el morter dels ponts i les ciutats perdent-se   en el miratge del progrés. C.A.

    Posat en el paper de mestre orientador contra els perills del feixisme en la Catalunya actual, i assumint les funcions de regulador presidencial de diagnòstics i receptes contra determinades manifestacions que segons ell posen en perill la democràcia autèntica representada pel moviment independentista, Quim Torra apel-la en un recent article a una frase de Rob Riemen en la seva obra “Per combatre aquesta època”. Recorda, seguint aquest autor, que   el sentit   de   paraules com "Democràcia, llibertat i civilització és més important que mai ara que ens enfrontem al virtuosisme de les mentides i a la tergiversació del significat de les paraules, que forma part de la naturalesa del feixisme".   Es podria estar totalment d’acord amb aquesta afirmació de principi si no fos que atribuir-se la representació d’un sol poble prenent una part pel tot ja és en si mateix   una tergiversació del llenguatge, un fingiment d’entrada per...