quadern d'en Cinto Amat

La taula és el meu jardí on floreix cada matí. El color li posa títol, cada pètal un capítol i les tapes la corol.la que el vesteix i l'acarona. Cada punxa un punt i a part per pensar el que m'ha fiblat i les fulles tots els fulls que llegeixen els meus ulls. La tija n´és l'argument i l'aroma el sentiment que va de tu cap a mi quan hi escric el que et vull dir C.A. Sant Jordi 2017

          Sembla que va ser López Tena l’inventor de la paraula “processime” per definir l’evolució del procés sobiranista cap a posicions cada vegada més laberíntiques dins un bucle que no conté cap sortida raonable, per més racionals que puguin presentar-se les seves motivacions de fons. “Processisme”, doncs, vindria a ser la caiguda a plom del procés en un àmbit de pura tàctica per anar guanyant temps, perdent el poc que en un principi hagués pogut tenir de moviment estratègic per avançar en la millora de l’autogovern.     El simple tacticisme es va començar a fer evident a partir de l’ensulsiada del plantejament d’Artur Mas a les eleccions de novembre 2012, amb la pèrdua de 12 escons, es va reforçar amb les giragonses per la pregunta del 9N de 2014, va continuar amb les negociacions per la formació de JuntsxSí i va culminar amb les eleccions del 27S de 2015 (en les que es va perdre el plebiscit plantejat), la defenestr...

Gaztelugatxe (Bermeo) Gaztelugatxe, ermita sobre roca, ulls de mar brava i cella acampanada mirant el matxixako   Zumaia (Ruta del “Flysch”) Flueix la costa com les pàgines fràgils d’un llibre obert que va escrivint el mar als espadats del temps. C.A.

Caravaggio, "El sopar d'Emmaús" Rere el divendres sant d’un món que empal.lideix, la veu del desencís acull el vianant, a l’únic foraster que ignora el que ha passat als ulls dels que caminen fugint del seu fracàs: “et pots quedar amb nosaltres, que el dia s’enfosqueix”. Entra, doncs, a l’hostal i amb ells s’asseu a taula. Aturen la conversa, i quan parteix el pa   en el gest compartit retroben la paraula. Al caliu del que parlen es crea l'avidesa, mentre s’obren els ulls, d’entendre el que ha passat, i a l’ombra del local cremen els cors per dintre. A fora és nit profunda, perdura la tristesa, només queden a   taula engrunes del sopar, les traces del camí vers l’albada possible. C.A.

"Pieta" (Oteiza) Talment com descendires de la creu no portada i sempre alta del teu Pare, ara has baixat del Pal, home de pal, fins a la fosca de les meves cames. Fa quaranta anys com a quaranta dones de tenaç lluna i fill tenaç gastades, que començares el teu part i el meu, dins l’estrellat i bestial estable. Has expirat:hem acabat de néixer, jo, del meu fill; tu, de la teva mare. T’he expulsat fins a l’hora de morir-te, perquè, agre fill complert, pugui enterrar-te. Blai Bonet (fragment de “Pietat”)

   Duran Lleida acaba de presentar una selecció de les cartes que dirigia als militants d’UD des de 2012 amb el títol de “Un pa com unes hòsties”, amb una coda interrogativa que es pregunta “Valia la pena trencar-ho tot?”. Duran aprofita per titllar de populistes determinats comportaments d’una i altra part. Després d’anar a processó amb sotana i amb roquet sota el tàlem d’Unió, Duran Lleida ha descobert que a la secta convergent hi domina una heretgia que li va ofuscant la ment: l’excés de sobirania. Ja ho havia sospitat al recés de l’Hotel Palace però des que l’han expulsat li han revingut les ganes de posar blanc sobre negre els pecats dels seus companys, no vol tenir res a veure amb confrares de tants anys. Duran era a l’obrador quan es coïen els pans però el mestre restaurador el lligà de peus i mans i al lloc d’ell fou l’Artur Mas l’escollit per fer de guia, el maître i el capatàs del pa i la rebosteria....