quadern d'en Cinto Amat

La  corba del Miño a “ O cabo do mundo” des d’A Cova, Ribeira Sacra de Lugo ¡ Camiño, camiño branco !, non sei para donde vas, mais cada vez que te vexo quixera poderte andar. (Rosalía de Castro,   “Dende aquí vexo un camino”,   a “Follas Novas”) Collaret del Miño, capell de roureda i penjolls de vinyes guarneixen la dama. A “o cabo do mundo” el món no s’acaba però en un punt es clou l’empenta de l’aigua per refer de nou entre riba i riba la corba fecunda de la dona encinta, i veus que el final retorna al principi, que el cap i la fi segueixen el flux del mateix destí gravat al capçal de tots els camins: finir on comencen, renéixer on es perden. C.A.

       Les aigües de l’Aneto, que desapareixen en el Forat de l’Aigualluts al vessant mediterrani, reapareixen a l’Artiga   de Lin (Val d’Aran) , en el vessant atlàntic, després de més de tres Km d’anar soterrades, on reben el nom dels “Uelhs deth Joeu”. Tankes d’Els ulls del Joeu Tornen els ulls pel salt del riu Joeu a l’Aigualluts que s’obre aigües avall a l’Artiga de Lin, i amb la llum nova guarint-li la ceguesa de cop retroba la claror de la vall que s’ha fet aranesa. C.A. Uelhs deth Joeu Tornen es uelhs peth saut deth arriu Joeu a l’Aigualhuts que se d’aurís aigües enjós entara Artiga de Lin, e damb era lum naua en tot guarir-li era ceguera de còp retròve era claror dera val que s’a hèt aranesa.

Si no teniu res a fer podríeu visitar el Born i veure el nou espectacle que ha donat la volta al món. Són dos actes i un epíleg d’un romanç surrealista amb un títol que fa història als ambients de la faràndula: “El fracàs de la memòria”. Al primer acte apareix muntada dalt d’un cavall la coronela Colau com un genet espectral fent el senyal de victòria sobre les hostes franquistes que un dia van ocupar les places barcelonines. Al segon acte veureu el coronel Puigdemont comandant la Coronela a l’esplanada del Born, la invicta milícia urbana d’obediència monàrquica que s’ha fet republicana i que lluita per ser autàrquica. A l’epíleg del romanç coronel i coronela es barallen ferotgement per guanyar la clientela que no entén que la Colau pugui combatre les ombres de les hordes del franquisme ressuscitant-ne les formes, ni que Carles Puigdemont hagi d’anar al set-cents sis per ser més republicà que els he...

       Contestant la suspensió de part del Tc de les Conclusions de la comissió constituent aprovades pel Parlament, la portaveu del Govern català Neus Munté s’ha queixat, amb raó, de la judicialització de la política i del caràcter d’òrgan executor que el PP està donant al Tc contraposant-lo a la seva funció d’àrbitre per dirimir la constitucionalitat de les lleis. I ha afegit que les conclusions aprovades pel Parlament entren dintre de la categoria de “declaracions polítiques respectables i emparades en el dret a la llibertat d’expressió i opinió recollits a la Constitució”.      Hauria de ser obvi que el Tc es limités a les sentències declaratives entorn de la consitucionalitat de les lleis, sense entrar en les qüestions de sanció i de penalització que resulten alienes a la seva naturalesa declarativa, ja que per a l’execució de sentències l’Estat compta amb els mitjans ordinaris de la legislació civil, penal i administrativa. El qu...