quadern d'en Cinto Amat

Ruivo de Madeira, camí que s’embalma al si de la roca, alè que reposa al túnel que encalma l’esforç de la pedra. Mar a la cimera, penya foradada vestida de bruc, vertigen que fuig per l’heura encimada.   Veritat o quimera, Ruivo de Madeira. C.A.

Punta de Sant Llorenç, sargantana de lava reptant sobre l’atzur de l’illa de Madeira C.A.

La levada (del portuguès “levar”, portar) és una sèquia o conducció d’aigua que a l’illa de Madeira s’ha vingut construint des del S. XV i que serveix per regar i subministrar aigua corrent i energia. Els camins que segueixen les levades proporcionen una especial sensació de benestar. Beu el camí del fresc oreig de l’aigua, mira la sèquia el pas del caminant i es menen l’un a l’altre com si de sempre s’haguessin conegut. No hi ha camí sense el mirall que el vetlla, ni espill sense petjada. Branques de bruc filtren els raigs de llum que besen l’ombra i es fan estries d’aigua frisant en la penombra. C.A.