quadern d'en Cinto Amat

Únic premi atorgat pel Jurat en el Primer Concurs de Composició d'Havaneres Sant Pol de Mar 2009, amb la modalitat d'accèssit, el 22 d'agost de 2009, en el marc del festival de Fira-Mar. Música : Pere Gonzàlez Lletra : Cinto Amat Canta : Grup Mestre d'Aixa Pots escoltar-la clicant aquí Mira’m als ulls, mariner, veuràs el mar en bonança gronxant-se als peus del coster i omplint-me el cos de frisança per pujar junts a Sant Pau on el nostre amor s’atansa a la llum d’aquest cel blau. Dóna’m la mà, mariner, serem com l’ona i l’escuma bressant-nos sobre el roquer del llarg passeig de La Punta quan el raig minvant del sol, al punt de l’hora més dolça, encendrà el mar de Sant Pol. M’has donat el bes primer de cara al mar de Sant Pol, ja mai més no oblidaré que el teu cor ha fet el vol als meus llavis, mariner, cantant la cançó de l’aigua al bressol d’aquesta platja. Pren-me ben fort, mariner, que els blaus del nostre Maresme, esclats del mar juganer, surant damunt la Vallalta...

Ens ha deixat Ruiz-Giménez. A part de per la seva categoría intel.lectual ( Cuadernos para el Diálogo ), als inicis de la transició l'admirava perquè pensava que encapçalaria el primer partit polític conservador i plenament democràtic després del franquisme, que guanyaria les primeres eleccions i que abans de l’alternància amb l’esquerra tindríem un partit democratacristià homologable amb la democràcia cristiana alemanya. L’operació UCD de Suárez li va prendre el lloc, i ràpidament l’Aliança Popular de Fraga ens va demostrar que el franquisme no desapareixeria tan fàcilment. Les conseqüències d’aquella presa de lloc encara les patim ara, sense un partit conservador plenament homologable amb les dretes europees de tradició íntegrament democràtica. Tema per a una novel.la de ficció política: com hauria evolucionat Espanya els últims quaranta anys si en comptes de AP-PP haguéssim tingut una DC al Govern i a l'oposició comandada per Ruiz- Giménez ?

Un torna de viatge, encara amb poques ganes d’enfrontar-se a la feixuga tasca de pensar, i es troba que al Foment (la Blancaneus del cinema de qualitat a Mataró) passen com per sorpresa tres excel.lents pel.lícules: The Reader, Good (que ja havia vist), i una tercera, esplèndida, “Acomiadaments” , del japonès Yojiro Takita, darrer Oscar a la millor pel.lícula de parla no anglesa i multipremiada al seu país. I davant la profunditat de la proposta un ha d’aturar-se a pensar per força, i a deixar constància domèstica ( pro domo mea ) de la riquesa i bellesa d’aquesta pel.lícula que incomprensiblement m’havia passat per alt al moment de la seva estrena. Proposta poètica, i quasi filosòfica, sobre el cos, la mort, l’amor i la vida, d’una sensibilitat abassegadora, servida amb música engendrada al violoncel, el més espiritual dels instruments. Proposta d’un notable impacte visual i estètic, que es va filtrant a través d’una història de professionals de l’amortallament de cadàvers, que sembl...

Ens habita el malson el teu repte sinistre, el domini pervers sobre el temps i les coses, la cruel desraó que et pren i t’ensinistra: sempre podràs matar si,dement, t’ho proposes. C.A.