quadern d'en Cinto Amat

O millor, de poesia per posar-se a cobert de la intempèrie, es podria catalogar l’últim llibre de poemes de Joan Margarit , “Casa de Misericòrdia ”, d’Edicions Proa. Diu Margarit en el breu epíleg del llibre que la poesia, juntament amb la música, és com una caixa negra en la qual la nostra soledat pot entrar d’una manera i sortir-ne més consolada, més ordenada, més feliç en suma. Aquest recull de seixanta quatre poemes ve a ser una recerca d’aixopluc a la soledat, a la por, als records, a la infantesa, a la mort, a l’oblit, a la separació, a la incomunicació: “La poesia és ara l’última casa de misericòrdia” . Margarit adapta la poesia a la seva vida, i no al revés, i la seva experiència vital ara, en els moments previs a la vellesa ( “ser vell és una mena de postguerra” ), està impregnada de soledats que amb prou feines poden fer front a la intempèrie. Però no tot és crepuscular, fosc o sense futur ( “sempre són falsos els finals dels contes, perquè no es suïcidin els infants” ); hi ...

Aquesta és la qualificació que se’m va ocórrer per definir la proposta de la pel-lícula "El gran silenci" , de Philip Gröning , basada en la vida quotidiana dels cartoixans de la Grande Chartreuse de Grenoble. Vida ascètica però totalment mesurada, com passa en general amb totes les regles de vida monàstica, tenyides de més o menys austeritat i sempre preocupades per trobar l’equilibri entre l’exigència de la vida contemplativa i les capacitats de qui ha ha fet l’opció de dedicar-s’hi. Mesura justa que apareix reflectida en molts detalls: les variades posicions al moment de la pregrària (dret, descalç, calçat, agenollat, assegut, estirat) per trobar la concentració adequada; la justa mida dels troncs serrats a mà que conformem un tapissat multiforme de fusta a la paret; el mesurat pas de l’hivern; la cadència del so de les campanes repetit en els moments precisos, com per recordar que el temps que passa és només el tornaveu del silenci a l’interior del qual es projecta la p...

Podria ser que el concert de Lluís Llach el passat dia 16 al Monumental de Mataró hagués estat per als qui hi assistírem l’última oportunitat d’escoltar-lo en un teatre convencional, almenys amb el format tradicional de concert, donat que com ell mateix diu deixarà de donar concerts d’aquí a pocs mesos. Potser per això el públic no el deixava acabar. Hi havia a l’ambient un aire de comiat de qui ha nodrit l’educació sentimental de la meva generació, i d’alguna altra, amb la seva lírica transparent i mediterrània, el seu inconformisme generós i la seva tènue esperança, amb fites persistents com l’Estaca, Viatge a Ítaca o Campanades a mort . Lluís Llach comença a dir adéu, posa la proa vers la riba del repòs merescut, tot i que com va demostrar (amb un acompanyament instrumental formidable, de saxo, bateria, contrabaix, violoncel, guitarres, acordió i piano electrònic, de so massa metàl-lic per al meu gust) té potència i creativitat per mantenir-se durant molts més anys al punt més al...

Pérez Savall : "Màscares" Pròsopon* perdut entre el ser i la figura, persona esvaïda per màscares soltes: pres entre aparences, només et perdura l’ombra emmascarada de mil formes toltes. Carnaval perpetu del rei carnestoltes, antifaç perenne blindat d’armadura, se’t gira l’aspecte en cada revolta: se’t desfà la imatge de la faç volguda. Disfressa penjada dels solcs de la cara, ets màscara i rostre, relleu i semblant, però arribo als teus ulls per la teva mirada i entenc el que em dius des del gest estant, des de la senzilla paraula parlada que esbotza els fantasmes dels nostres miralls. C.A. * "Pròsopon" , en grec, significa alhora màscara i persona

Dues conclusions es poden treure de la substancial rebaixa de pena establerta per la Sentència del Tribunal Suprem en el cas De Juana Chaos (de dotze anys i set mesos a només tres anys per un delicte d’amenaces en concurs ideal amb un delicte d’enaltiment del terrorisme, en comptes d’un delicte d’amenaces terroristes) : - Malgrat la brutal pressió política i mediàtica dels sectors ultres, el Tribunal Suprem s’ha sabut mantenir dins els marges de la seva jurisprudència en aquesta matèria d’amenaces proferides per persones directament o indirectament relacionades amb els ambients radicals. Un punt a favor del T.S. en un moment en què el Poder Judicial i el T. C . ho necessiten com pluja de maig, després d’acumular símptomes molt preocupants de desprestigi. - La resolució ha estat presa de forma majoritària, sense les consabudes divisions segons tendències ideològiques del Tribunal (s’espera el vot particular de dos magistrats favorables a l’absolució), quedant demostrat : a) que no é...

Estem fets de la mateixa matèria que els somnis , penso mentre em miro al mirall, sobretot perquè el somni m’acaba de deixar aquesta hora del matí. Potser no hi ha més realitat que la que es reflecteix en aquest mirall. Passo la mà per sobre el vidre i aparto el baf de la dutxa: el reflex continua allà però es va esblaimant amb els pensaments del que m’espera durant el dia. Després, la finestra, el carrer, la bellugadissa inacabable de les coses. Des de la finestra del cotxe emprenc uns altres gestos que em confirmen la intuïció de primera hora davant el mirall: em refrego els ulls, poso en marxa l’eixugaparabrisa, i veig que també hi ha un vidre que s’interposa, com un tel, una teranyina. Un vidre, sempre un vidre per entremig, que no és mai transparent del tot.

És molt greu el que està passant al T. Constitucional amb la recusació del magistrat Pérez Tremps , com a conseqüència del Recurs interposat pel PP contra l’Estatut de Catalunya, després de ser aprovat pel Parlament de Catalunya, pel Congrés i el Senat de l’Estat, i refrendat pel poble de Catalunya . Per primera vegada en la història constitucional de la democràcia un magistrat del T. Constitucional es veu forçat a apartar-se de la deliberació d’un Recurs tan important per una decisió presa per la majoria conservadora (6 a 5) dels membres del Tribunal, després de justificar el mateix magistrat recusat l’absoluta falta de motius per ser exclòs. El frau de Llei ve propiciat pel PP. Segons la tradició civilista del dret, ”els actes realitzats a l’empara del text d’una norma que persegueixen un resultat prohibit per l’ordenament jurídic, o contrari al mateix, es consideraran executats en frau de Llei”. Sota aparença de legalitat, el frau de Llei viola el contingut ètic dels preceptes en qu...

S.Dalí: " Reminiscència arqueològica de l'Àngelus de Millet" El passat dijous a molts indrets d’Europa es van apagar els llums durant cinc minuts, entre les 19:55 i les 20 h., en senyal d’alerta i protesta per la despesa energètica i el canvi climàtic. Ahir es va fer públic l'informe de Nacions Unides sobre l'escalfament del planeta. La meva consciència ecològica. L’economia de la meva consciència ecològica. La pila d’obligacions que alteren l’economia de la meva consciència ecològica. Els indispensables afers diaris que constitueixen la pila d’obligacions que alteren l’economia de la meva consciència ecològica. La llum, el gas , el cotxe, que són parts imprescindibles dels indispensables afers diaris que constitueixen la pila d’obligacions que alteren l’economia de la meva consciència ecològica. Cinc minuts d’escrúpols que paren la llum, el gas, el cotxe, que són parts imprescindibles dels indispensables afers diaris que constitueixen la pila d’obligacions que al...