Àngel nou (Passatges a Walter Benjamin. Portbou)
Darrere la foscor del malaurat temps nostre s’endevina l’horror als ulls de “l’àngel nou”, l’àngel de la història que ha fixat el seu rostre en el dolor i l’oblit dels que no tenen nom i obre amb el seu impuls un pas a l’esperança per redreçar el present redimint el passat de tots els desvalguts que volen ser salvats, com ho voldrem nosaltres a la fi del passatge. Els moviments de l’aigua als peus del monument són les baules del temps unint generacions, i als esglaons de ferro que escalen la marjada hi ressonen les passes d’un desig persistent: que el pensament es giri, com les flors, cap al sol que esclata a ...