quadern d'en Cinto Amat

         Artur Mas va fer mans i mànigues per concórrer a les eleccions dites plebiscitàries amb una llista única, la que finalment es va confegir sota l’advocació de “Junts pel Sí. Era el juliol de 2015, es tractava d’una llista per a un procés incert, Artur Mas anava en quarta posició però amb el benentès de ser el presidenciable, i sembla que hagi passat un segle. Va costar déu i ajut fer aquella llista per les reticències d’ERC, la Cup de David Fernández se’n va desmarcar amb l’argument que no reflectia la complexitat de la societat catalana. Aquelles plebiscitàries es van perdre com a tals però es va aconseguir la majoria parlamentària independentista. La suma de CD i ERC en les eleccions va donar nou escons menys que a les anteriors, però l’augment de la Cup fins a deu escons va fer possible la majoria. Com a conseqüència de l’amalgama antinatural entre CDC, ERC i la Cup per tirar endavant aquella legislatura, Artur Mas va anar a parar a l...

Com ull d’estel mirant a Montserrat des del balcó suspès a la carena, l’Ullastrell que conec viu captivat en l’aire lluminós de cel i terra. Mil vegades la vista se te’n va i retorna curulla de ressons que s’apleguen dels cims al campanar per omplir-te de llum els vells records. I sents l’eco del temps al teu carrer que et diu que ja no és el que era abans, quan anaves content cap a l’escola, però et queda ben endins el sentiment de rebre encara el flux i l’embolcall d’aquell espai obert de primera hora. C.A.

     En el breu document conjunt del Govern català i espanyol després de la reunió al Palau de Padralbes del passat 20 de desembre es deia que “s’emplacen a buscar espais de diàleg” per poder resoldre “el conflicte sobre el futur de Catalunya” i es “comprometen a treballar per fer-ho possible”. Parlar “d’espais de diàleg” en la situació actual potser és excessiu. El diàleg amb un mínim de contingut prospectiu el fa impossible la hipoteca del Judici per l’1-O fatalment incardinat en un període electoral amb un Govern central a precari i un Govern català que pròpiament no governa, immers en profundes contradiccions internes. En aquest context semblaria més adequat senyalar la necessitat de trobar simplement espais per parlar.   Un espai per parlar pot ser la tramitació dels pressupostos estatals. Si els partits independentistes es neguen a acceptar-ne la tramitació amb esmenes a la totalitat, impedint entrar en la consideració del seu contingut, s’haurà pe...

    Ahir, durant la cerimònia de lliurament de les Medalles d’Or de la Generalitat a diferents personalitats, el President   Quim Torra va referir-se a l’empresonament de la guardonada i expresidenta del Parlament Carme Forcadell amb aquestes paraules: “La seva situació de presó   és una metàfora de la nostra presó col.lectiva”. Si bé el President Torra no deixa de sorprendre’ns amb les seves declaracions que acostumen anar més enllà del que la realitat pura i dura podria permetre-li, sempre amb la intenció de fer passar aquesta realitat per l’adreçador de la seva particular visió de les coses, aquesta vegada l´ús explícit de la metàfora per comparar la condició singular de l’empresonament d’una persona amb un suposat estat d’empresonament col.lectiu em sembla que significa un ús excessivament agosarat del llenguatge.   Dubto molt que a l’expresidenta del Parlament   Carme Forcadell li pugui escaure la qualificació de simple metàfora d’u...

 Aiguamolls Als aiguamolls l’ombra fa el seu camí ran del canal com una llarga estora a punt d’emprendre el vol àlbers amunt i veure des de dalt les aigües closes amb les cigonyes blanques, flamencs i cormorans.      Port de la Selva Valva de blau al cor de la petxina, Port de la Selva mira a Sa Arenella, el far de la badia, mentre Sant Pere vigila des del cim de Sa Verdera amb ulls de campanar oberts a la carena. C.A.