quadern d'en Cinto Amat

   Poc s’ha subratllat, entre la multitud de comentaris publicats a rel de la Sentència del Tribunal d‘Estrasburg sobre el cas de l’etarra Inés del Río, que el problema que realment deixa al descobert és el de les víctimes, en un doble sentit: primer, la utilització política i ideològica de les associacions de víctimes, i de les víctimes mateixes, que des de sempre n’ha fet el PP, ara al Govern, i segon, el desempar que en el fons produeix aquesta instrumentalització al veritable reconeixement que haurien de tenir les víctimes en el context d’un Estat fonamentat en el respecte als principis del dret.    La Sentència desfà amb contundència la doctrina Parot adoptada pel nostre Tribunal Suprem a partir de l’any 2006, el qual en un exercici d’enginyeria jurídica falsament creativa s’inventà un sistema de còmput del compliment de penes que infringia la prohibició de l’aplicació retroactiva de la norma més perjudicial per al penat, de manera que a tots els condemna...

Recorda el teu nom que ets filla del sol, que portes als ulls la llum de l’estrella banyada de blau. Vela al cel encès amb vent i bonança, nau a l’horitzó que albira el futur des del pal major. Poses proa als ports d’olors i colors, esteses les veles, les mans amarades amb el cant de l’aigua: cinc lletres d’escuma jugant amb les ones, mil veus de sirenes als solcs de l’Elena. C. A. 25 d’octubre de 2013 29 anys de l’Elena 

   Benvolgut Oriol,    Em permetràs que et tutegi. Vaig llegir el teu article d’ahir a La Vanguardia ( “Un clam de nord a sud”) i el primer que se m’acut és que en el context en el que l’escrius el seu contingut central és gairebé irrefutable. És molt difícil no estar d’acord amb l’afirmació contundent que abans que independentistes som demòcrates i que per tant hem d’acceptar el veredicte de la ciutadania en una consulta pel sí o pel no a la independència de Catalunya. Tots els partits catalanistes amb representació al Parlament estan a favor d’una consulta o referèndum, encara que les posicions variaran poc o molt (em temo que més aviat molt) en relació amb la pregunta que s’hagi de plantejar. Jo sóc partidari de la consulta i no sóc independentista, però, com tu, haig d’afegir que abans de no ser independentista també em considero demòcrata, i si en un refèrendum celebrat amb totes les garanties (com el d’Escòcia, per entendre’ns) guanyés el sí, m’agrada...

   L’entrevista del Papa Francesc a la revista dels jesuïtes Civiltà Cattolica té molts punts d’interès, però un especialment em va cridar l’atenció: la predilecció pel temps confrontat amb l’espai. En un paràgraf d’aquesta entrevista el Papa diu: ”És el temps el que inicia els processos, l’espai els cristal.litza. Déu es troba en el temps, en els processos en curs. No s’ha de donar preferència als espais de poder en front dels temps, a vegades llargs, dels processos. El que ens correspon és posar en marxa processos més que ocupar espais. Déu es manifesta en el temps i està present en els processos de la història. Això ens fa preferir les accions que generen dinàmiques noves. I exigeix paciència i espera.”    És sens dubte aquesta preferència pel temps, i pels signes dels temps, la que fonamenta el seu pensament obert per aplicar la regla del discerniment en la narració dels fets, en les coses petites que s’esdevenen. L’aura mística, diu, mai defineix els se...

   La Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa ( LOMCE ), que es presenta com una modificació de la Llei Orgànica de l’Educació de maig del 2006, entre les moltes Disposicions Addicionals que introdueix “ex novo”, n’incorpora una, la 38ª, que és una càrrega de profunditat dirigida directament contra el sistema d’immersió lingüística en català. Amb l’excusa d’invocar un teòric equilibri de l’ús del castellà i de les llengües cooficials en l’ensenyament, el seu objectiu mal dissimulat no és altre que el de forçar la introducció del castellà com a llengua vehicular allà on es doni la immersió lingüística en català.    Aquesta Disposició Addicional és un exemple clamorós del que no hauria de ser una normativa educativa, ni per norma ni per educativa. En tant que norma és una barreja maldestra de conceptes reiteratius (en cada paràgraf es repeteix l’obsessió dels termes “castellà com a llengua vehicular”) amb amenaces encobertes de procedir contra el...

Recordo,  i visc en el record  la tria dolorosa  d’aquell matí d’octubre.  De cop s’aturà el temps  i ens dividí l’espai  de l’estança comuna.  A tu et reservà el lloc  del silenci profund,  de la constant absència,  i a mi em deixà al llindar  dels dies que transcorren  malgrat el teu silenci.  Va ser cruel l’atzar.  Bé podia haver obert  per mi la teva porta  i preservar per tu  el futur dels meus dies.  Recordo,  i visc en el record  el meu espai de vida  a prop del teu silenci,  maldant per retrobar  l’estança dividida  on puguis retornar  malgrat la teva absència. C.A. 3er aniversari de la mort de la Rosa

    Seguint el mandat de la resolució aprovada al Parlament la setmana passada per CiU, ERC, ICV i CUP, ens hem donat un termini de tres mesos perquè el govern de l’Estat pacti alguna de les fòrmules previstes legalment per a un referèndum o consulta a Catalunya. La que depèn de la reforma de la Constitució és materialment impossible de portar a terme en un termini tan breu, i respecte de les altres dues (convocatòria d’un referèndum per part del govern central directament, o per mitjà de la delegació de la facultat de convocació a la Generalitat) el govern central ja ha donat mostres de la seva oposició, de manera que en aquest cas els tres mesos sobrarien, si no fos que cal complir amb l’expedient i deixar ben acreditat que s’han seguit tots els passos possibles. Tanta celeritat, però, deixa la sensació que es compleixen amb desgana uns tràmits necessaris de cara enfora però considerats, de bell antuvi, sobrers de cara endins.    Transcorreguts els t...