quadern d'en Cinto Amat

De la insatisfacció a la indignació. De la disconformitat, fonamentalment cultural, amb una societat que anava assolint cotes importants de benestar els anys seixanta, a la reacció indignada actual pel progressiu desmantellament de la societat del benestar per les escomeses dels mercats al zenit de la globalització i la desregulació (curiosament, l’anar contra tota regla i norma fou una de les herències perverses del maig del 68). Potser amb aquest intercanvi d’actituds es podrien definir els sentiments i els comportaments que s’expressaven el maig del 68 i els que es reflecteixen ara amb l’anomenat moviment 15M, si no fos que de ben segur resulta excessivament simplificador comparar així fets que en realitat no tenen cap mena de connexió entre ells, només tal volta una ressonància en els continguts dels eslògans que criden a eixamplar, com deia Sartre el 68, l’àmbit del que és possible en un i altre context. Enfrontats a la insatisfacció que produïa la societat occidental dels anys ...

Sortint de Sau la vista s’emmiralla sobre el cabal del Ter, blau i verdós, bevent la llum del dia. I puja amunt, entre pins i suredes, amanyagada pel verd de la falguera lluent damunt la fronda. Reposa a l’era, s’aboca embadalida sobre el balcó de roca, brolla i vern per veure Sant Martí. Mira plaent el cel de Guilleries, fermalls de pedra, s’envola i s’imagina Querós sota les aigües. Buscant consol per al seu cansament troba l’obaga, i amb la motxilla a terra es mira els peus a l’aigua. Solca la tarda empesa per l’esforç i la memòria, la xardor del camí i el mas de Serrallonga. I guanya el cim, i amb la Verge del Coll queda suspesa entre la vall d’Osor i el mirall de Susqueda. C.A. (tankes inspirades per la sortida amb l’Agrupació de Mataró a Guilleries el 29 de maig)