quadern d'en Cinto Amat

Els homes del temps , com en dèiem abans (ara els simpàtics i celebrats protagonistes de la previsió meteorològica a la televisió), es veuen sotmesos al sever escrutini de l’opinió pública, dels mateixos media i dels polítics, pel pas d’un vendaval devastador el darrer cap de setmana. Encara que potser ja els va bé que el protagonisme desmesurat de què disfruten darrerament passi pel sedàs de la crítica, ja és prou que el President Montilla els atribueixi poca precisió (després va reconèixer que no podien ser màquines calculadores del temps amb precisió matemàtica) a l’hora d’avançar les seves previsions, i que l’oposició aprofiti les conseqüències del temporal per crear una vegada més sospita sobre la insuficiència de les previsions del Govern, i en tot cas sobre la per a ells inadequada reacció davant el desastre una vegada produït. És a dir, meteoròlegs i polítics a la palestra de la sospita per un fenòmen natural, en part previsible però totalment aleatori en les seves conseqüènc...

- Si Auschwitz ha estat en va, Déu s’ha declarat en fallida, i si hem portat Déu a la fallida, mai entendrem Auschwitz. - Per què hem portat Déu a la fallida ? - Perquè l’ordre del món no ha canviat després d’Auschwitz. - Què entens per ordre del món ? - L’encant quotidià del mal. ( Imre Kertész , autoentrevista a “Dossier K.” , Acantilado 2007)

Honoré Daumier Els jutges (tercer Poder de l’Estat) anuncien una vaga per al 18 de Febrer Senyoria , el dia que faci vaga em comptarà el dia hàbil per a computar el termini, o bé no cal que em preocupi perquè serà dia inhàbil ? Senyoria , el dia que faci vaga tancarà el despatx amb clau, farà fora el personal i anirà amb una pancarta cridant com un carcamal amb texans i niqui blau ? I què dirà la pancarta, Senyoria ?: Som un poder maltractat que s’ha ben encabritat contra el Govern de l’Estat ? Perdoni, Sa Senyor ia, hi ha una cosa que em tortura (és que tinc la closca dura): per què gosa dir-ne vaga d’aquesta gran collonada que no és més que un brut muntatge per fer-li trampa a la llei i carregar-se el Govern ? Amb la vènia, Senyoria : després de la passejada administrarà justícia, com si res, altra vegada, o esperaré amb paciència que dicti la providència per tornar a posar demanda ? No es preocupi, Senyoria : faci el que faci vostè, els advocats cada dia continuarem suplicant (resp...

Rostre greu, concentrat, per sortir a l'escenari: l'emoció del moment sota el pes de la història. L'esperança d'avui penja al teu calendari, Barack, com el primer jorn d'una nova memòria. C.A.

Diuen que a Baltimore, sobre la tomba d'Allan Poe , que avui compliria dos-cents anys, cada any en aquesta data hi apareixen tres roses vermelles i mitja ampolla de conyac per anar passant... l'eternitat. Com si aquell mai més del seu poema El corb ( veure la traducció de Xavier Benguerel ) s'hagués transformat en un inesperat per sempre més.

Cel amunt, enfosquint-se, el cristall s’allargassa, i al cul del got, viscós, queda el pòsit roent de la poció esgotada, les traces de vinassa d’un dia que s’escola als llavis del ponent. C.A.

La raó de més pes per aturar les agressions a Gaza són els nens, el futur dels nens. Israel cava un abisme d'odi que pot resultar insuperable durant molt de temps si no para la massacre d'aquests nens innocents, i Hamàs perdrà tota legitimitat si continua en el seu paper diabòlic de subministrador de víctimes innocents per justificar la seva causa , la quimera política i militar d'acabar amb Israel al preu que sigui i quan sigui. Maruja Torres , gens susceptible de ser titllada de prosionista o proisraeliana, ho ha vist molt bé en aquest article .

És lamentable que el Consell de Seguretat de Nacions Unides no disposi d’una força permanent d’intervenció immediata en confictes com ara el de Gaza, i altres que es vénen arrossegant des de fa temps, de signe contrari (penso en el Congo i Darfur especialment, amb centenars de milers de morts i desplaçats en el termini de pocs mesos), per aturar les agressions armades, independentment dels interessos geopolítics, ideològics, estratègics i econòmics, com a condició prèvia indispensable per iniciar qualsevol negociació, per mínima que sigui, entre les parts en conflicte. Malgrat aquesta incapacitat estructural d’intervenció, el dijous passat el Consell de Seguretat va aprovar, almenys, la resolució 1860 que insta al cessament immediat de les hostilitats a Gaza de part d’Israel i de Hamàs (14 membres van votar a favor i EEUU es va abstenir, no excercint per tant el frustrant dret de vet). La reacció, tant d’Israel com de Hamàs, ha consistit en no voler saber res d’aquesta resolució, ...

Val la pena transcriure un breu fragment de “La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina” (segona part de la trilogia “Millennium”, del suec Stieg Larsson ), un curt diàleg entre el ja xacrós advocat Holger Plamgren (primer tutor de la Salander quan va ser declarada incapaç) i l’ Armansky (per a qui la Salander havia treballat), per centrar el tema que em sembla que dóna la clau interpretativa de la trepidant acció de la novel.la i al mateix temps li atorga un sentit moral i de fonda crítica social (entorn del maltractament a les dones), tret que la fa absolutament singular i recomanable: - " Mai no he sentit cap simpatia per la gent que es posa al lloc de la llei. D’altra banda, mai no he sentit parlar de ningú quehagi tingut raons tan poderoses per fer-ho… Encara que sembli cínic… aixó que passarà aquesta nit passarà igualment, sigui el que siguui el que en pensem, tant tu com jo. Està escrit a les estrelles d’ençà del naixement de la Lisbeth. I l’únic que hem de f...

Creua el desert brilla l’anhel com un estel a cel obert. Fibla la sort brunyida d’or a cel obert brilla el desert. Flaire d’encens dins l’aire dens com un estel sobre el desert. Fortor de mirra l’anhel expira com un desert al descobert. C.A.

Al sopar del dia de cap d’any, per aquelles coses que passen quan potser s’ha begut una mica massa i un es troba en un estat d'eufòria indeterminada, vam comentar la sabatada de Bush i el fet que el periodista que li va etzibar aquells míssils pedestres acompanyés el llançament amb la invectiva de gos , amb intenció d’humiliar-lo encara més. D’aquest comentari en va derivar, al vol, una digressió sobre el menyspreu de l’Islam envers els gossos, i la constatació va servir perquè immediatament es posés en paral.lel aquest menyspreu pel gos amb el que ens fa sentir la serp pel seu paper de temptadora d’Eva al Paradís, segons ho explica la Bíblia, posant-se així de manifest que no podem fer burla de segons què quan en la nostra mateixa tradició tenim coses tan absurdes com aquesta. Em va semblar que aquest paral.lelisme estava fora de lloc, i que una vegada més quèiem en la desqualificació fàcil sense tenir en compte els aspectes significatius per situar les coses en el seu context ...