quadern d'en Cinto Amat

No és vaixell de luxe aquest “Francisco y Catalina” , no porta vells turistes a resseguir les costes ni llueix tripulació amb vestimenta fina. Els seus fornits marins fan més cas d’altres propostes: dels braços alçats a l’alta mar, de gent que crida, nàufraga, buscant un lloc entre els arreus de pesca, gent fugida del Sudan, d’Etiòpia, d’Eritrea, abocats com peixos malferits a la coberta. A poques milles de l’orgullosa illa de Malta han varat els mariners la seva dignitat. Oblidant per uns dies calar l’arpó i la xarxa ens han tornat al rostre més noble i més humà, ens han portat al punt misteriós d’allò que ens falta, a la pell, al color, al respir de l’aspre mar.

- Quan intel-lectuals de sensibilitats diferents, com ara Sami Naïr ("La tragedia del pueblo palestino") o David Grossman ("El último polvorín") , demostren que no estan lliures de prejudicis, vol dir que el recurs a la violència té encara, per desgràcia, molt camí per córrer. - Montilla diu que és més catalanista que molts nacionalistes que s’omplen la boca parlant de la nació però que pensen molt poc en els seus ciutadans. Fi del complex nacionalista del PSC ? Inici de la denúncia del nacionalisme com una desviació ideològica del catalanisme ? - El carnet per punts pot resultar eficaç perquè és una intervenció directa de l’administració en comportaments que tothom accepta que són perillosos. En canvi, la reforma del Codi Penal per senyalar penes de presó a aquests mateixos comportaments pot acabar sent, una vegada més, supèrflua perquè aquestes penes no es compliran, i si es complissin tindríem les presons plenes de "delinqüents del volant"...

Per sortir de la zona pressionada em cal driblar la sort, prendre la bola, obrir l’espai amb una finta sola, buscar el company que espera la passada, alçar la mà i fer córrer la mirada i trobar el lloc precís per on rodola la bimba que m’empeny i m’agombola, fins rematar l’instint de la jugada. Tot és immens, distint, si marco el gol: per uns instants s’atura el temps i el joc, se m’abraça la sort, únic i sol, com transportat pel vent d’un altre lloc, i em sento així més fort que qualsevol mentre l’orgasme em pren a poc a poc.

Davant catàstrofes com la del metro de València, o les anteriors del xapapote a Galícia, dels 64 militars morts al jakovlev-42 llogat pel ministei de defensa quan tornaven de l’Afganistà, de l’atemptat del 11-M , o de l’enfonsament del Carmel, i tantes altres en què el resultat es presenta com un complex indestriable d’errors humans, de falta de previsió i de falles d’infraestructures materials o d’organització, els ciutadans no podem deixar de preguntar-nos per la responsabilitat del sistema polític i dels polítics, independentment de les lluites partidistes que tots els grups plantegen aprofitant la conjuntura dels fets per escombrar cap a les files pròpies, amb raó o sense. Al marge de les responsabilitats civils, penals o administratives que es poden plantejar, i que tenen totes la seva via jurisdiccional pròpia de tractament, els ciutadans tenim la sensació que els partits que governen passen autèntic pànic a l’hora d’assumir la responsabilitat purament política que s’hauria de re...

- Mentre el carnet de conduir per punts es proposa reduir el nombre de víctimes a les carreteres, la negligència d’un de sol, o d’uns pocs, pot haver causat 41 morts al metro de València. Atzar, imprevisió o irracionalitat ? - Mentre per Aznar i la direcció del PP l’existència d’ETA continua sent el problema i no convé moure res, per Zapatero el problema està en el final d’ETA derrotada i convé moure algunes coses per fer el trànsit cap a la seva desaparició. - ERC torna amb l’eslògan de les mans lliures després d’haver-se-les lligat ella mateixa durant la campanya del referèndum. - Montilla potser no guanyarà la presidència de la Generalitat: Maragall ja l’ha perduda. - Lliçons del mundial de futbol: Zidane i Vieira demostren que la maduresa dura un cert temps; Ronaldinho i Messi , que la intel-ligència necessita ubicar-se.