quadern d'en Cinto Amat

Si ERC ha esmerçat esforç i plena dedicació en l’elaboració de l’Estatut, i el PP sosté que aquest Estatut és “el principi de la fi de l’Estat” i “un mal per Espanya” , semblaria que ERC hauria d’admetre que aquest Estatut que avui s’ha votat al Congrés ha d’anar bé a Catalunya. Doncs no : ERC vota “no” com el PP i diu que “és bo per Espanya i dolent per Catalunya” . Dolent malgrat els companys del Tripartit hi hagin votat a favor i entri en zona de perill la continuïtat de l’aportació responsable d’ ERC al Govern. Si la confiança que pot oferir un treballador és una qualitat preuada, i si hi ha treballadors (no càrrecs elegits per sufragi) que són empleats a l’Administració justament per aquesta confiança, semblaria que haurien de veure recompensada aquesta qualitat. Doncs no: als treballadors de confiança se´ls retalla el sou amb una quota d’aportació obligada. Quota de lleialtat ideològica que pot acabar sent inversament proporcional al resultat de la feina efectivament reali...

En una entrevista de fa dos dies, Zapatero donava unes pautes sobre com veu i com sent les expectatives que s‘obren a rel de l’alto el foc permanent d’ETA. Se´n poden extreure elements interessants: - Una manera d’entendre el fer política : " Jo sempre he actuat en política amb el propòsit d’intentar anticipar per on han d’anar les coses, d’intentar posar el país davant un horitzó que crec possible". Cercador, doncs, d’horitzons polítics realitzables. - Una satisfacció personal legítima al comprovar l’efecte immediat positiu del cessament de les accions de violència : " Serà llarg, dur i difícil, però tot el món pot entendre el que sento sent el President del Govern i despertar-me el divendres al matí sabent que milers de persones a Euskadi a partir d’aquest moment començaran a viure d’una manera radicalment diferent, sentiran la vida sota una altra forma. És una situació intransferible". - Alguns aspectes a tenir en compte en el full de ruta que pensa seguir en...

E.Chillida: "El peine de los vientos" Rendida a l’evidència que per la via de la lluita armada no podrà mai aconseguir cap dels seus objectius, que les accions terroristes li han tret tota legitimitat política (diguin el que diguin els seus incondicionals), que està acorralada policialment, judicialment i socialment ( "la nostra estratègia político-militar ha estat superada per la repressió de l’enemic contra nosaltres" , Pakito dixit, agost de 2004), que els seus presos ja no estan en consonància amb els seus plantejaments, que està causant un sofriment insostenible a la societat basca i als seus propis simpatitzants, que la seva idea perversa de "socialitzar el conflicte" no ha tingut més resultat que el de dividir la societat basca, que els partits demòcrates s’han mostrat incòlumes a la seva estratègia de divisió (Pacte de Lizarra), que està absolutament sola i aïllada a Europa, que el terrorisme islamista li ha demostrat la follia del seu despreci ...

Què se li haurà perdut al Carretero, traginer tou, de poca feina vista, per portar aquest mal rotllo amb Zapatero, trescant per l’empedrat espanyolista, enfilant-se al cimal del “candelero” per brillar com ardent nacionalista, traient més pit que qualsevol torero, si el carro va esgarriat per mala pista i el cavall més inflat que els del Botero ? Al carrer !, crida l’ordre socialista. Xurriacada i canya al “mesetero”!, respon el tro de veu catalanista. A nostre amo se li veurà el “plomero” si no li treu les regnes al “follero”.

Pere Gimferrer , comentant en una entrevista l’aparició dels seus últims llibres (un en prosa , "Interludio azul", i un altre en vers, "Amor en vilo", que recullen una mateixa i apassionada experiència vital, la recuperació d’una relació viscuda trenta-quatre anys abans) opina que "tant en prosa com en vers, el so precedeix les paraules. Les paralues, quan comencen a existir, ja ho fan d’acord amb un so...generalment el so i les paraules precedeixen el sentit, el sentit és l’última preocupació que tinc, perquè sé que el sentit vindrà". D’Altra banda, en un formidable "Autògraf" en què explica la formació d’aquestes dues obres, el mateix Gimferrer recorda la màxima de Goethe segons la qual un poeta pensa sempre en imatges. Si aquest és el procés de creació literària (imatge - so - paraula - sentit), segurament que la seqüència es repeteix en qualsevol esforç de comunicació a través de paraules i conceptes (raons). Per això ens adonem de la pob...

El Pacte per l’Educació fa visible una obra de govern de rellevància. Per primera vegada en el terreny de l’ensenyament ha culminat amb resultat positiu una iniciativa d’aquestes dimensions i participació, endegada des de la Conselleria i reclamada per molts sectors implicats. Es va partir d’un guió , després estructurat en diferents àmbits de treball (de caire general, educació i família, professorat, autonomia de centres, igualtat d’oportunitats i corresponsabilitat dels Ajuntaments), amb propostes de tots els grups, entitats i persones interessades. El Pacte inclou un conjunt significatiu de mesures, i garanteix una important dotació de persones (més mestres) i de mitjans econòmics. La sisena hora a primària és una aportació més, pràctica i simbólica alhora en ordre a visualitzar un aspecte molt concret de la igualtat d’oportunitats per als alumnes d’aquest nivell. La cúpula dels Sindicats CCOO i UGT han apostat fort a última hora per aconseguir l’acord. Només cal veure les mani...

William Blake: la creació d'Adam La notícia de la nena de cinc anys maltractada greument, segons sembla, pel seu padrastre, en el si d’una família reconstituïda (parella procedent de divorci o separació anterior, tots dos amb fills molt menors que han quedat sota la guarda i custòdia de la mare, i que per tant passen a conviure amb un padrastre i necessàriament han d’establir relacions absolutament noves respecte de les que tenien en la família biològica), planteja en el context de la violència domèstica potser el problema més punyent, el de la violència que pateixen els infants tant de part dels progenitors biològics com de part, com és ara el cas, dels padrastres. Val a dir que aquesta violència no és patrimoni de les famílies reconstituïdes, però val la pena no perdre de vista algunes dades: A) En un interessant estudi ("Les relacions paterno-filials de fet") , publicat per la Revista Jurídica de Catalunya (2005, vol 1), la professora de la UPF Margarita Garriga Gori...

El grup "Ciutadans de de Catalunya" ha dit en la seva presentació al Tívoli, on va representar una pèssima obra teatral de degradació política, que un dels seus objectius és "deslegitimar" l’Estatut que surti aprovat. "Deslegitimar", terme execrable que no indica res de positiu, tot el contrari, pretén desacreditar el procés polític d’elaboració , negociació i aprovació de l’Estatut. Una cosa és no estar-hi d’acord, negar-li oportunitat, conveniència, adequació..., i votar, o no votar, en conseqüència en el referèndum, i una altra molt diferent negar-li tota legitimitat, sent així que han estat els representants polítics, lliurement i democràticament elegits , els que han endegat i seguit el procés per les vies legalment previstes. I amb aquesta finalitat de deslegitimació crearan un partit polític !! M’agrada que la gent de teatre es fiqui amb els polítics. Però no es pot esperar res de bo quan alguns soi disant "il-lustrats" s’atribueixen una r...

Un home separa el cos de la filla d’un altre cadàver ahir a Bagdad, diu la notícia. Qui ha pogut congriar tanta maldat per fer que fins la mort quedi captiva entre el cos d’un adult i el d’un infant ? Quin fals privilegi, quina cobdícia cruel pot desitjar en un sol instant fondre la llum suspesa a la retina i obscurir el món, la mirada implorant de qui ho té tot en el gest que reclina ? Àngel silent, filla clamant d’Iraq, algú refarà amb tu l’espai de vida perduda entre els teus peus i els peus nafrats.

Els papers de Salamanca ja han vingut, però no tots, i a última hora alguns dels que havien de venir no van arribar; deu ser que esperen millors temps, quan no hagin de passar per la sala d’espera de l’Audiència Nacional i puguin fer el viatge directament. A la sala d’espera de l’aeroport és on es troba ara mateix la proposta de nou Estatut, pendent de veure qui es fa càrrec de la gestió per prendre el vol i tornar a casa. De vol en vol, el President Maragall encara fa volar el colom de la nació i anuncia un altre número de màgia: apareixerà el nom per un altre lloc però no se sap on. A Madrid li diuen que més que màgia això és “una salida de pata de banco” , és a dir, una ficada de pota. Que li diguin que és una mica emprenyador, ja està bé; però que el considerin un banc amb potes, ja no està tan bé. Parlant de bancs, la infanta Eleonor ja té el seu cordó umbilical al banc privat d’òrgans, on el congelaran i el conservaran usque ad aeternitatem com a cosa seva i només seva, per tu,...