quadern d'en Cinto Amat

El Cesc em diu que trïi les cinc millors notícies de l’any, seguint la moda cibernètica entre usuaris. Posat a triar, ara que acompleixo justament un any de blocaire, veig que les millors notícies són les que no es reflecteixen en el blog, com ara la graduació de l’Elena en logopèdia a Blanquerna i l’acabament del màster del Francesc en economia pública a la London School. Fent inventari d’aquest primer any de blocaire, anant una mica al fons, m’adono que no hi puc distingir notícies "bones". Tal com vénen reflectides en els comentaris que he anat desgranant al llarg de l’any, amb més bona voluntat que encert, totes em porten al terreny dels límits o de la frontera, a vegades ominosament tancats o insuperables, i a vegades oberts a possibilitats més o menys plausibles. Límits davant els desastres naturals : la solidaritat desencadenada pel Tsunami , els terratrèmols de Pakistà i Centramèrica , els incendis de residències de París amb víctimes infantils sobretot, la inundació...

Són dos quarts de dotze de la nit del 23 de desembre. Fa un fred que pela. Una colla de “carrosses”, llevat d’honroses excepcions, fem cua per entrar a la discoteca Privat de Mataró on ens espera l’espectacle de recitat i nadales de Pau Riba i el grup De Mortimers , mentre la jovenalla surt animadament de la sessió discotequera de la tarda-nit. Comença l’espectacle. Pau Riba amb la seva guitarra, vestit amb una samarra sense mànigues, amb dos cors vermells sargits a la pitera, simulant la indumentària d’un més aviat precari pastor galàctic que apareix enmig de poca llum, en un ambient una mica fred, el més semblant a la cova d’un pessebre improvisat a corre-cuita. Com si es tractés de la redescoberta de les narracions de la infància de Jesús, que van donar lloc al relat del naixement en els Evangelis, Pau Riba ens introdueix a la seva original versió galáctica-futurista: ” El temps és circular i els fets històrics es repeteixen en cicles molt amplis però mesurables” , i per això “ hi...

Josep i Maria, la mula i el bou, l'infant que se'ls mira, l'estel que camina quan ja res es mou. Vora la pallissa, en arrencar el vol per portar la nova, l'àngel es commou veient l'alegria del pastor que admira la beutat del noi. Tot resta suspès d'un fil de bonança que bressola l'aire, signe reclinat a la menjadora, regust d'esperança d'aquesta hora dolça, lliure de reclams, il.lusió encarnada en les meves mans. Frontal de Santa Maria d'Avià

Les matèries de les competències.- De l’ article 116 a l’article 173 la proposta concreta matèria per matèria els àmbits del que correspon a la Generalitat com a competència exclusiva, compartida o executiva. Van de l’agricultura a la vídeovigilància, passant per l’aigua, les associacions, la caça, les Caixes d’Estalvi, el comerç, les consultes populars, el consum, les cooperatives, les corporacions professionals, el crèdit i la banca, la cultura, les denominacions d’origen, el dret civil i processal, l’educació, la protecció civil, l’energia, l’esport i el lleure, l’estadística, la funció pública, l’habitatge, la immigració, la indústria, les infraestructures de transport i comunicació, el joc i espectacles, la joventut, la llengua pròpia, el medi ambient, els mercats de valors, els mitjans de comunicació social, el notariat i els registres, les obres públiques, l’ordenació del territori, l’organització de les administracions públiques catalanes i territorial, la planificació de l’...

Ha mort Julián Marías , un dels últims filòsofs i humanista que ens quedava, deixeble d’ Ortega i Zubiri, en la línia d’interpretació de la realitat dels intel-lectuals cristians com Aranguren i Pedro Laín, perseguit, empresonat i prohibit pel franquisme de la posguerra civil, denunciat per qui havia estat, aparentment, un dels amics més íntims. El seu fill Javier Marías , potser un dels millors novel.listes de parla castellana del moment, posa en boca del seu pare aquesta reflexió sobre el temps passat, com un escenari de memòria i de judici, en la seva novel.la "Baile y sueño " (2ª part de "Tu rostro mañana" ): " Y qué increible desperdicio…No sé. Se recuerda y no se cree. A veces me parece mentira haber vivido todo eso. Uno no ve el porqué, sobre todo, al cabo de los años cuesta aún más verlo. Nada de lo grave parece nunca tan grave, al cabo del tiempo. No para iniciar una guerra, desde luego, figúrate, resultan siempre desproporcionadas, cuando se las mir...

Per evitar que una futura interpretació restrictiva limiti l’abast de les competències, la proposta aborda una doble preocupació : a) establir una tipologia de competències, que és tant com delimitar-ne conceptualment el significat precís sense possibilitat d’equívocs quan en endavant es parli de competència exclusiva, compartida amb l’Estat o executiva, i b) concretar amb el màxim detall el contingut de totes i cadascuna de les competències, el que significa preveure, fins més enllà del que potser és recomanable en un text d’aquesta naturalesa, totes les eventualitats que es puguin produir en el transcurs de l’elaboració de les normes i de la seva reglamentació i execució. Alguns veuen en aquest detallisme la traducció d’un afany intervencionista en tots els camps de la vida social, cultural i econòmica del país, una voluntat potser excessiva d’arribar a tots els racons. Cal, però, recordar, com ha fet el catedràtic Carles Viver, que la proposta no preveu cap intervenció que no est...

En un recent reportatge de notable contingut humà sobre les condicions socials i econòmiques de Ciutat Vella, el periodista Martí Gómez escrivia : “L’educadora m’explicava que ara, com fa divuit anys, aquests pobres són tan dignes, estan tan impregnats d’una cultura, que fins paguen cada mes la pòlissa d’enterrament encara que es quedin sense menjar, amb lo barat que resulta esperar de cos present que l’Ajuntament carregui amb el mort. Aquí estan, silenciosos, esperant la seva hora, amb la pòlissa de l’enterrament ben a la vista sobre el vell aparador del menjador. No fos que la mort arribés sense avisar”. En el mateix diari, unes pàgines més endavant, una crònica de societat informava que l’empresa Algordanza Ibérica, amb seu a Barcelona, ofereix la possibilitat de convertir entre 300 i 500 grams de les cendres de qualsevol cadàver en un diamant de color blavós, d’aproximadament un quirat, depenent del percentatge de carboni de les cendres, mitjançant un procés de grafitització a alt...

El Títol IV de la proposta de nou Estatut sobre les competències, tant per la seva extensió (articles 110 a 173) com pel seu contingut, es pot considerar, juntament amb la part destinada al finançament, com la zona nuclear o més important de la proposta. En matèria tan important podríem dir que fins ara ha passat allò que "l’Estatut i la Constitució proposen i el Govern central i el Tribunal Constitucional disposen". L’Estatut i la Constitució proposen … En l’Estatut vigent el tema de les competències ja és el més important: l’actual article 9 defineix 34 competències exclusives de la Generalitat, i els articles 10 i 11 preveuen el desenvolupament legislatiu i l’execució de les bases establertes per l’Estat, així com altres competències exclusives en matèria econòmica, dins les bases i l’organització de l’activitat econòmica general i la política monetària de l’Estat, fins arribar a determinar que "la Generalitat participarà en la gestió del sector públic econòmic ...

En un llarg article d’avui a El País ("Parece mentira") el President Maragall toca, com li acostuma a passar, moltes tecles i algunes no contribueixen precisament a l’harmonia del conjunt. Ve a ser una reflexió sobre la falta d’entesa amb la qüestió, diguem-ne, catalana, falta d’entesa ationada des de sectors propers al PP, des del mateix PP, amb la passivitat, i en casos la connivència, de sectors progressistes dels quals sembla que ara ens sorprèn el seu escàs o nul feeling pel nacionalisme català. Subscriuria per separat tot el que diu el President, però la forma d’expressar-ho i relacionar-ho em crea una certa incomoditat. No m'acaba d'agradar la generalització del recurs literari-retòric de l’expressió "sembla mentida". És un recurs que pot significar una sorpresa majúscula davant una reaccció no esperada (segurament aquesta és la intenció de l’article) però també pot recordar la posició de qui després de discutir acaloradament sent que ha acabat els ...

A Belfast van assistir mig mig milió de persones al funeral de l'exfutbolista George Best, de 59 anys, les restes del qual, a més de gaudir d'una assistència tan multitudinària, tingueren el privilegi de recórre r els carrers entre la seu del Parlament de Stormont i la catedral. Mèrits ? Haver estat durant els anys seixanta i setanta el que ara en diríem un crack com extrem del Manchester United i de la selecció . Algun altre? Cap més, fora del que molts dels assistents al funeral li volien atribuir sense cap base , com el d'haver estat representant a l'exterior mundial de no se sap ben bé quines excel.lències irlandeses. Per què hi assistí tanta gent, doncs? Misteri. Diuen que es tracta d'una pèrdua irreparable, al cap de més de trenta anys de no tocar pilota i d'haver seguit un fatídic procés d'autodestrucció personal per l'alcohol durant els últims temps. Un pensa que tot plegat era reparable, si algú l'hagués ajudat, començant per ell mateix. L...

Dóna’m ara l’arrel i guarda el somni perquè encara vilment s’escampa arreu, amenaçant, la irada faç de l’odi que ofega els cors i emmudeix les veus. Dóna’m l’arrel de les paraules clares, matí, pau, llum, infant , l’alè profund que amoroseix el verb de tota parla i transforma el desig i el fa fecund. Deixa’m ara l’arrel i amaga el somni fins que m’engendri la paraula justa i a poc a poc em prengui i m’assaoni la pluja dels mots dits sense rancor, lleu balboteig que pas a pas proposa, amb cada so, una fràgil raó. Diàleg